"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 17/06/2004

ERC i el suïcidi

Bernat Joan, amb menys del 3% del cos electoral al darrere, treu pit i proclama: «Per primera vegada des del 1714 torna a aparèixer el mapa dels Països Catalans». Un servidor observa, en canvi, que els plurals nacionalismes de parla catalana estan en les seves hores més baixes. Per primera vegada en molts d'anys el nacionalisme és minoritari al Principat, el nacionalisme autòcton marca les seves fites més baixes a les Illes Balears i el nacionalisme valencià se situa en el llindar mateix de la inexistència.

On el senyor Joan veu els Països Catalans un marcià hi veuria, més que mai, Espanya. ERC és una opció que no arriba a l'u per cent a València, que és testimonial a les Balears i que, en el Principat, ha contribuït a crear el clima polític que ha permès que la confrontació dreta-esquerra en clau hispànica (PP o PSOE, com a Valladolid), arraconàs la centenària supremacia del catalanisme polític (La Lliga, l'antiga ERC, CiU...). Aquesta és l'herència de Carod-Rovira: un president català del PSOE, l'Institut Ramon Llull desfet, uns mitjans de comunicació catalans en crisi, les freqüències de TV3 en mans de Jaume Matas... No és un mal balanç, en tan poc temps.

L'objectiu d'ERC és afeblir el nacionalisme viable, talment com el de Hamàs és enfonsar l'OAP. Els suïcides palestins prometen la destrucció d'Israel, però és la nació Palestina la que s'enfonsa. ERC promet la independència, però l'electorat dels països de llengua catalana parla, més que mai, en clau espanyola. No debades Hamàs i ERC suren enmig de la desesperació: a la franja de Gaza, a Eivissa, a la Palma desbordada per la immigració i l'espanyolisme rampant de PP i PSOE, a València, a Perpinyà... On el país que fórem deixa d'existir, el vot a ERC es manifesta com l'últim cartutx, el símptoma d'una malaltia terminal del nacionalisme. Els territoris on el nacionalisme encara no ha sucumbit a la desesperació no pateixen encara la temptació del suïcidi redemptor.

Moriu matant, senyors d'ERC, però no confieu que us seguim a l'abisme. D'altres mirarem de redreçar la nau i recuperar -modernitzat- el que de bo i de debò teníem abans del 1714: tres estats poblats de gent de llengua catalana, València, Balears i Catalunya. Els Països Catalans de l'1% i la vostra febril imaginació no ens interessen. Ni el país real se'ls pot permetre. Gràcies.





      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: