"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 09/10/2004

En prenem nota...

El debat sobre l'estat de la regió -qui té el poder té la pella nomenclatural pel mànec i per a ells, els del PP, som una simple regió florida- ens ha introduït un neologisme digne de tenir en compte: ikastolitzar... Un verb amb connotacins de menyspreu, si no d'insult, que és fruit d'aquesta dèria pepera de satanitzar tots aquells plantejaments ideològics que no caben dins la seva tramutxa, àmplia a primera vista, per tant tolerant, però quan t'hi acostes una mica, veus que en bona part només és decorativa i que només tira -admet- pel vessant que va de la dreta a l'extrema dreta.... Jo no sé si en Matas va venir tot inflat -banderas al viento...- pel discurs de n'Acebes al seu Congrés Estatal del cap de setmana, on aquesta satanització tremendista hi va surar tan a pler i tan a ple, o encara venia levitant sobre el núvol d'aplaudiments per haver donat quatre pistatxos d'esperança als compromissaris -especialment aquells que es troben actualment, com va dir Jordi de Sant Jordi, deserts d'amics, de béns e de senyor; és a dir sense mamella- i haver-los mostrat bíblicament el cel futur per un forat, fent l'extrapolació del cas Balear al cas Estatal... (volverán banderas victoriosas...)

No crec que fos la premuda de l'eufòria el que infantà el neologisme, sinó més aviat la connexió directa amb l'exministre de les mentides i dels auguris holocàustics, quan va fer una al·lusió recordant fets del 36. Ells se'n senten ben orgullosament hereus, d'una de les faccions, i subvencionaren la Fundación Francisco Franco i les Urdaci productions tenien molt més de NODO que d'altra cosa... i què més s'ha de dir que tots no coneguem...

Es tracta de fer udolar llops ficticis, de reclam, com aquell casset que fan servir els caçadors per atreure els tords... Ells aprofiten el desconcert de les ovelles per enflocar-los a tota màquina els udols d'uns hipotètics sanguinaris inexistents. Però les atemoreixen, fan baixar-les al terreny on més els convé i on, aparentment, l'herba és més frondosa i verda... Ikastolitzar, quina barra més barruda! Aleshores els ikastolitzadors som tots sospitosos, de què? Quina arma secreta tenc jo, per exemple, davall la coixinera? Existeixen realment aquests suposats extremismes en la nostra societat o tot no és altra cosa que el fruit d'una imaginació pertorbada i maliciosa dels populars? És imaginable que un botiguer anunciï, en aquesta xafogosa tardor, que s'acosta una onada de fred polar per vendre la roba d'entretemps? No és del tot absurd...? No faria riure...? Ells, els populars, ens volen vendre el seu estoc de roba d'entretemps i tots nosaltres sabem ben bé de quina qualitat és i quins colors ens volen fer lluir. Si l'escola té tant de poder manipulador com pensen -en algunes ocasions ho han dit públicament- per aquestes mateixes cinc-centes el PP hauria de prohibir que als centres d'ensenyament es treballassin molts de temes transversals que ara s'hi donen, com per exemple la defensa del medi ambient, perquè és evident que a les escoles no crec que s'entenguin el medi ambient així com l'entén el PP: urbanitzacions, segons cinturons, autopistes... o també, per exemple, les diades pacifistes i de tolerància on els valors que es volen transmetre no concorden amb els que demostrà el PP enviant tropes a l'Iraq. De fet, d'una manera més barroera que subliminal, ja ho intentaren el curs passat en algunes accions puntuals: tots recordam el cas de l'escola de Son Sardina...

De totes maneres, hi ha una cosa molt més greu. El PP en pocs anys ha canviat del tot una dinàmica. Si abans manifestar-se en contra de la normalització lingüística era anar una mica contracorrent (tot essent conscients que la força dels elements alienadors lingüístics era molt més potent que els esforços individuals i col·lectius dels qui els volíem contrarestar), ara passa tot el contrari: la dinàmica instaurada amb els quatre anys de majoria absoluta a Madrid -satanització del fet diferencial- juntament amb la política específica duita a terme a les Balears amb l'ajut de flancs com ASI i Sa Clau i les actuacions del govern durant aquest any i busques que fa que governa, han aconseguit invertir el procés, han aconseguit canviar l'escenari. Ara més que mai anar obertament a favor de la llengua catalana és tenir la consciència de pertànyer a una ínfima minoria que no només ha de lluitar contra un context -que ja el teníem- sinó contra els designis d'uns governants que volen residualitzar la llengua a quatre atavismes folklòrics, que és el mateix que eliminar-la. I això en Miquel M. Caules, tan untat de badiisme, venyisme i solanisme, ho sap, però no ho diu. Nosaltres malauradament en prenem nota...





      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: