Els doblers d'Europa surten de les nostres butxaques
És obvi que les xarxes de clavegueram tenen com a finalitat
la conducció d'aigües residuals des del seu punt d'origen, fins
a les estacions de depuració.
Al llarg d'aquest recorregut, el mal estat de xarxa té com a
conseqüència: l'entrada d'aigua del nivell freà tic i al revés,
per tant contaminació del subsòl; aflorament d'aigües brutes
que contaminen i embruten l'entorn, oferint espectacles tan
lamentables com la formació de grans bassiots pudents al costat
de les zones turÃstiques. Un altre punt a tenir en compte són
els cabals incontrolats que s'incorporen al clavegueram. Aquests
poden tenir el seu origen en determinades fosses sèptiques, o
als abocaments de camions cuba, fet més freqüent del que pugui
semblar a primera vista.
Igualment, tots aquells municipis que funcionen amb una xarxa
unità ria, sense la pertinent separació de pluvials i residuals,
afegeixen al banyat, incrementant aquests cabals incontrolats que
van a morir a la depuradora.
La solució als problemes descrits només passa per aconseguir
una xarxa, aïllada i ben segellada, que no permeti cap tipus de
pèrdues ni infiltracions, cosa que, amb la tecnologia actual, no
és cap utopia. També s'han de fer les passes necessà ries per
tal de fer veure als municipis els avantatges que suposa tenir el
clavegueram en bon estat i la separació feta.
No és mal d'explicar que, si la conducció d'aigües residuals
urbanes s'efectua sense forçar la capacitat hidrà ulica de la
xarxa, s'eviten problemes, ja que el funcionament de depuradores,
sense excessos de cabal, serà més òptim.
Recordem que aquestes instal·lacions estan calculades en funció
del nombre d'habitants, sense tenir en compte altres
externalitats. A més, els components del sistema tindran una
major vida útil perquè no aniran forçats si s'aconsegueix un
vertader equilibri entre instal·lacions existents i els cabals
d'aigua que reben; tot això amb l'avantatge d'un menor consum elèctric.
Ara bé, aquest tipus d'actuacions no donen peu al lluïment
personal del polÃtic de torn a l'hora de tallar la cinta; a més,
l'aixecament de carrers sol causar molèsties als veïns afectats
i per tant és més fà cil mirar a un altre costat que intentar
convèncer-los de la necessitat de determinades actuacions. Lògicament
els governants s'estimen més destinar recursos a piscines, camps
de gespa, passeigs... en lloc d'invertir en una cosa que ni es
veu perquè està davall terra.
Seria interessant que, des de la Unió Europea, abans d'enviar
milions d'euros per millorar, ampliar o iniciar noves instal·lacions,
s'exigÃs un estudi previ que inclogués l'estat de les xarxes
que van connectades a les depuradores i un calendari per efectuar
les millores pertinents, en els casos en què fos necessari. Això
obligaria les institucions a reaccionar i a pensar en aquelles
coses que, malgrat estar amagades, resulten essencials a l'hora
d'avaluar la qualitat de vida dels ciutadans. Basta de tudar
doblers que vénen d'Europa, com si no venguéssin de les
butxaques dels ciutadans.
|