|
Llevar les vaques
El sector vacú de llet de les Illes Balears és important. I
ho és per molts d'aspectes: per la seva contribució a la producció final agrària,
part important de la producció ramadera; pel consum de productes agraris (farratges,
palla, cereals); per la seva relació amb un nombre considerable d'hectàrees de
conreu; per l'existència d'un sector vacú de carn que s'hi relaciona i pel
manteniment d'una indústria làctia, formatgera i càrnica.
Mentre el Govern està tenint actuacions positives en altres
sectors agraris, en l'àmbit lleter és incapaç d'alliberar-se del domini d'un
grup de pressió que du la Conselleria i el sector sencer a les roques. Sembla
com si el Govern, davant la impossibilitat de prendre decisions de futur que no
comprometin els afanys de domini d'aquests senyors, volgués llevar d'enmig les
vaqueries. Donar aquest missatge als pagesos és molt negatiu.
L'operació de subvenció de l'abandonament de la producció
lletera, amb càrrec als pressupostos -als esquifits pressupostos- de la
Conselleria d'Agricultura és un veritable disbarat des d'un punt de vista agrícola.
A manca de mesures de suport s'afavoreix l'abandonament de la producció amb una
subvenció autonòmica que s'afegeix a la que ja paga el Ministeri d'Agricultura
i la UE. Amb això, una comunitat insular i turística que necessita sostenir el
seu sector primari es converteix en la que prima amb més recursos
l'abandonament de l'activitat lletera. Quin desastre! En lloc d'esmolar feim
osques!
La qüestió és que la quota així abandonada se'n va
inexorablement, sense remei i de manera lògica, cap a la Reserva Estatal de
quota làctia i és distribuïda entre els productors de tot l'Estat. Els
doblers autonòmics balears, els pocs doblers que la nostra comunitat dedica a
l'agricultura, serveixen per subvencionar la quota làctia que majoritàriament
obtendran ramaders d'altres comunitats. Els esforços per donar la culpa al
Govern de l'Estat, en aquest cas, són improcedents. Els veritables culpables
d'aquesta pèrdua de quota làctia de les Illes Balears són, en exclusiva, els
responsables de la Conselleria d'Agricultura.
Sembla que en tema lacti s'estan cometent els errors de
sempre. Però ara encara de conseqüències més funestes per a tot el sector.
El famós Proagro o Prosequera (ajut directe al sector lleter) va ser positiu
per als vaquers, però ningú ignora que aquests ajuts tot d'una varen ser
absorbits per alguns industrials desaprensius baixant el preu de la llet pagada
als pagesos. La cosa va arribar a l'escàndol de què la llet a Mallorca era
pagada a 42 pessetes i a la Península sobrepassava les 60 pessetes! La
insularitat, idò, no és tan sols un problema de sobrecosts del transport de
mercaderies sinó que és un problema de mercats on la competència hi està
alterada -fins i tot eliminada- a favor de pràctiques que perjudiquen el sector
productor. És cert que a les Illes Balears costa més produir llet però també
ho és que es paga manco als lleters.
L'embolic que ara s'està muntant, inspirat per certs sectors
d'ASAJA, de la compensació directa de la insularitat per a les vaqueries, sense
entrar en les causes que tenen embarrancat el sector, entra dins l'esquema dels
«doblers dins butxaca» (que entren per una butxaca -compensació d'insularitat-
i surten per l'altra -preus baixos-), amb la qual cosa el seu efecte positiu serà
reduït.
La cosa lògica, de creure's necessari abonar una compensació d'insularitat,
seria posar-la en marxa per a tot el sector primari. Sense abordar problemes com
la millora de les granges, la seva adequació a les normatives mediambientals,
la construcció de plantes per preparar l'alimentació del bestiar, la millora
de la comercialització de la carn i la llet o el replantejament de la millora
genètica, no es podran trobar solucions per al sector lleter.
|
