|
Vatualolla...!
Supòs que ara mateix no seré gens ni mica original ni esbucaré cap trona,
si repetesc aquella frase d'Abraham Lincoln que diu: «Podeu enganar tots durant
algun temps, fins i tot podeu enganar alguns tot el temps, però no podeu
enganar tots durant tot el temps». Sí, ja ho sé, és una cosa molt redita,
aquesta, però és que no me la puc treure de sobre des que va succeir el que va
succeir amb la madrilenya senyora Blanca Iglesias. I més o manco l'expressió
que encapçala aquest escrit (o la seva traducció o versió a la llengua de
l'imperi) degué ser la que esclafí ella, quan el PSM d'Inca començà a
estirar el fil d'unes titulacions que li semblaven més que dubtoses. I estira
que estiraràs sortí tota la budellada pudenta del frau, la mentida, la
perllongada fal·làcia. I que valent-se d'un títol falsificat entre altres
coses arribàs a fer feina a «La Puríssima», ja te conya, ja. Que no són
llestes ni res, les monges! I que aquest col·legi, privat però subvencionat, a
l'hora d'ara encara no l'hagi denunciada, també té ferro, som de l'opinió.
Bé, anem per parts amb punts i amb bones. Aquesta delinqüent, en base a un
fraudulent títol de: «llicenciada en filosofia i lletres, secció psicologia»,
va estar contractada durant devers deu anys a l'IBANAT (Institut Balear de la
Natura), de la Conselleria de Medi Ambient del Govern Balear. Don Jaume Font
Barceló deu considerar que la cosa anava de verbes i els doblers públics que
la senyora Iglesias arribà a cobrar de manera enganyosa són una fotesa sense
importància. La xocolata del lloro. Sinó no s'explica que tampoc l'hagi
denunciada, no és ver? O sap coses que la fan molt poderosa, aquesta. Perquè
d'angelets de tortada res de res, i qui més qui manco ja ha vist torejar El
Gallo, com dèiem un temps, quan les curses de braus encara no estaven mal
vistes i aquests tipus d'expressions taurines eren molt corrents en el parlar.
Després va i el Batle d'Inca (aquest sí que ho ha 'dit' al jutge) i a la
vegada president del Parlament, don Pere Rotger, va i la fixa (o li fixen) com a
assessora municipal de la Ciutat de la Pell. Dit seriosament, eh?, que a
Mallorca, anar de pell és una altra cosa. Cobrant, hem de suposar. Encara no
conec cap assessor, entre cometes o sense, que sols figuri o fins i tot arribi a
fer feina, i que ho faci de franc. «Con un par» que diuen ells, denuncia el
Pacte de Progrés perquè li manaven feines inferiors al seu rang. Potser
l'enviaren a pujar del bar de baix un talladet descafeïnat amb la llet freda,
pobre dona, fotre, i això no és això. Mentre, suposà al Govern (a nosaltres)
una indemnització de 3.000 euros i qui l'agafa és seva. Per Inca, és de veure,
duu una estufera de no dir, una infladura cosa grossa. Fora gens ni mica de
rampa se les dóna fins i tot de tenir el títol de «directora d'orquestra»,
ella. Tenc testimonis. Foragita, fa amples sense cap mania ni una a qualsevol
col·laborador o aspirant a ser-ho, que no sigui estrictament de la seva corda
ideològica, o simplement no li caigui bé. «Tu no importa et tornis a
presentar per aquí, que mentre jo hi sigui res no faràs». Tenc testimonis.
Manyosa sí que ho era, la dona: a les darreres eleccions municipals aconsegueix
que un bon grapat de votants s'empadronin a Lluc, quan ben segur tan sols hi
anaven un pic a l'any a resar una salve a la Mare de Déu. I cap problema. Hi
feien falta i punt. «Sin complejos» encara amollaven aleshores els neocons. «Los
Mossos d'Esquadra buscan a Blanca Iglesias para que declare por la falsificación
de su título», afirmava en negreta un titular d'Ultima Hora de dia 07-05-05.
Pujau aquí i veureu Portopí, que diuen els llonguets, vaig pensar, jo. Ara està
molt deprimida, pobre dona, i els malalts s'han de respectar, m'enverga un del
PP. I té raó. Les possibles depressions que ella ocasionà als que trepitjà i
menyspreà, que es facin fotre. Mal de molts...
|
