El món, aquesta dualitat malentesa
No són galàctics, però a vegades sembla que vénen d'un
altre planeta, en tenen el misteri, l'aureola i, si tant voleu, la cera del
Corpus dels ungits. Com si fossin aquests ninots blancs, meitat vaques boges
anorèxiques, meitat homínids que aquests dies, per promocionar una pel·lícula,
han vengut a poblar, ni que fossin uns èssers mutants, les nostres existències
i, després d'haver-se exhibit, se'n tornaran i què ha estat, no res...
Però ells resten ací, entre nosaltres i s'emperifollen un
discursos carregats de cels cotonats o d'holocàustiques ferums infernals, és
la dualitat malentesa a què feia referència al títol d'aquest article. I ho
poden fer impunement perquè aquesta terra, no sè que té, els regenera. Ens
referim a les nostres PePes que ens governen, com uns titelles que mai no acaben
la corda i saben fer tots els papers. I hi excel·leixen en els més extrems,
potser per allò que entre el bé i el mal només hi ha un malentès. Vegem-ne
uns exemples d'aquesta setmana mateixa.
El cas Blanca Iglesias, la digitalitzada que s'ha esvaït com
l'ànima d'en Robert, n'és un exemple. En conèixer-se l'escàndol, tots ho
recordareu, surt en Pere Rotger, més flamenc que en Carratalá, -si li amollen
un bou per Sant Abdon, no cal que cerquin toreros forans- i diu que si és cert
(que no té títol) es personaran com a acusació. Com volent donar a entendre
que ells eren totalment innocents d'aquella contractació, que no la hi havien
volguda posar a posta. Vaja, que la catecúmena, a ells, que no tenen cap pèl
de beneit, els havia tos en eixut. Ja hem tirat pilotes fora, ja tenim la Seu
plena d'ous i què és estat, no res. Resulta que l'oposició no es conforma amb
aquesta rotgerianada -cercau la paraula en el darrer manual de neologismes
tauromaquis- sinó que demana més. I els tècnics diuen blanc: que la Blanca
-no sempre és sinònim d'Immaculada, a vegades la iconografia és enganyosa- no
ha participat en cap procés de selecció d'aspirants (ara no ve al cas què) i
en canvi l'oposició exhibeix un document on demostra que sí que hi ha
participat ja que l'ha signat ella i un regidor, per tant diu negre. Què feia
na Blanca? Badava, cobrava i figurava? O realment tallava bacallà?
Segon cas que ha passat aquesta mateixa setmana. En menys de
24 hores passen per Palma dues figures rellevants de la política catalana: en
Joan Saura i en Josep Piqué. Davant aquests dos personatges el mateix partit,
per part dels seus dos representants amb més càrrec, el president i la
vicepresidenta, representa dues operetes completament diferents i antagòniques.
Per una banda, n'Estaràs, amfitriona de Joan Saura, fa una roda de premsa
conjunta i diu o dóna a entendre que volen participar en la configuració
d'aquesta nova concepció d'Espanya on -i això és l'únic que els pica- les
autonomies que són més riques poden usdefruitar de més recursos dels que
produeixen. I va semblar que aquesta nova idea d'Espanya no li feia sobres, ni
agrura o, com diuen al País Valencià, no li feia revenir arcades. Davant el
camaleònic Piqué i davant un altre auditori, Matas va dir tot el contrari: es
va befar d'aquesta nova idea d'Espanya que diuen que s'està configurant i es va
demanar qui comandava a Son Vivot: si en Zapatero, en Maragall o en Carod
Rovira. L'auditori requeria un altre guió, un altre libretto.
Tercer cas, el ballador de cadires d'Andratx resulta que és
a ulls d'en Miquel Ramis un santito de guixo, en canvi totes les forces tel·lúriques
amb ascendents mefistotèlics s'han congriat a Formentera i Esporles on totes
les pestil·lències s'hi han escampat perquè sembla que perdran la batlia. Supòs
que no se'n recorden de com varen tenir la de Maria de la Salut, amb un regidor
elegit per unes altres llistes. Però al cap i a la fi, allò que cal és
encendre la foguera perquè realment Esporles no els fa ni els fot, allò que
realment els preocupa és que els esclati la canonada de les fecals devers Calvià
on és més que evident que el pacte entre el PP i UM s'aguanta i des de fa
estona amb saliva dejuna. I és que el món, catxindena, no seria món si no fos
per aquesta dualitat malentesa.
|