Danys col·laterals
Conta Ryszard Kapucinski a El Emperador -i et glaça la sang
a les venes- que fins ben entrat el segle XX a Etiòpia es practicava la «liebasha»,
un sistema mà gic per trobar lladres fugitius: un fetiller donava un beuratge a
un nin petit i aquest, embriagat (guiat per forces sobrenaturals, deien els
bruixots) era posat enmig del carrer. El malaurat infantó començava a donar
tombs, entrava a qualsevol casa i assenyalava un home: ja tenien culpable, que
era immediatament detingut per la policia. L'infeliç podia ser innocent, però
si entrava un bergantel·lo d'aquells i l'apuntava amb el dit, ja havia begut
oli. D'acord, el sistema era una mica bèstia, però garantia que sempre es
trobava un culpable, cosa que és, al cap i a la fi, el que ha de fer la JustÃcia.
Al cap i a la fi, sempre es poden cometre errors, no?
Sigui com sigui, aquà podem estar tranquils, aquestes coses
no passen. Els infants del nostre paÃs no vagaregen pel carrer i cap bruixot no
els dóna pòcimes al·lucinògenes. O s� Bé, és igual, això seria tema
d'una altra reflexió. El que vull dir és que no entrarà a ca nostra cap
dendelet enviat per un bruixot i, per error, farà que ens arrestin. Alerta però,
que això no vol dir que sense sortir de casa estiguem segurs. Ens pot passar,
per exemple, que mentre estam escarxofats a la butaca de ca nostra fent una
becaina ens envesteixi una excavadora i ens tomi la casa. No, no em diguin
exagerat, que això acaba de succeir a Algaida. Divendres passat, els operaris
que treballen a l'autovia Palma-Manacor van ser enviats a demolir una casa i,
per error, en van esbucar una altra. La casa enderrocada era innocent, no havia
fet res, la pobra. La casa culpable era l'altra, però per equivocació va
clapir la casa innocent. I això que la casa-vÃctima era un immoble protegit,
però ja sabem que a Mallorca la protecció del patrimoni no és gaire cosa més
que un trist expedient cobert de pols, oblidat en un calaix qualsevol.
De tota manera, tampoc no haurÃem d'exagerar l'infortuni i
treure les coses de polleguera. Des del Departament de Carreteres del Consell de
seguida ens van tranquil·litzar: «la casa ja estava en runes», per la qual
cosa l'acció de les mà quines «sembla més espectacular del que va ser». Ja
ho val. Sort tenim que a Mallorca els edificis protegits solen estar en estat ruïnós.
Si els tinguéssim cuidats i sencers, un accident com el que ha succeït seria
molt més lamentable.
La vida és aixÃ, ves què hi farem. Una cosa són les bones
intencions -tots els polÃtics diuen tenir intenció de preservar el patrimoni-,
i una altra les servituds del progrés. I el progrés -ai, el progrés...!- de
vegades fa aquests danys col·laterals. Cosones sense importà ncia, comparades
amb els beneficis presents i futurs que ens depara la Mallorca asfaltada, des de
fins a Ses Salines, i des de la Punta des Freu fins a Sant Elm. Ho comprenc. Tot
i aixÃ, no em negaran que és curiós que els errors sempre es cometin en la
mateixa direcció. Com els danys col·laterals de les guerres modernes, que
sempre peguen del mateix cantó, i generalment colpegen els més desgraciats.
AquÃ, igual: que jo sà piga, a Mallorca no ha passat mai que fent-se unes obres
per rehabilitar un edifici protegit, s'hagi esbucat per equivocació una
autopista. Això seria un disbarat, és clar.
|