|
Judici al nacionalisme cors
El Tribunal correccional de París va absoldre, el passat dia
20 de maig, el dirigent nacionalista cors Jean-Guy Talamoni, però va condemnar
un altre dirigent històric, Charles Pieri a deu anys de presó. Així mateix,
altres 19 persones varen esser condemnades a penes que anaven dels sis mesos als
set anys de presó. Precisament, ha rebut aquesta darrera pena Charles-Philippe
Paoli, considerat molt pròxim a Pieri.
No hi ha dubte que la justícia francesa ha volgut fer un
escarment amb els sectors més proclius a la lluita armada. Charles Pieri ha
estat reputat per l'acusació com un dels principals dirigents de l'organització
armada FLNC-Unió dels Combatents, el grup violent més important sorgit de les
escissions de l'antic Front d'Alliberament Nacional de Còrsega -FLNC-. La
premsa parisenca considera aquest dirigent com el «símbol de les derives
mafioses d'alguns nacionalistes». Amb tot, des dels sectors nacionalistes, s'ha
destacat que els delictes provats, per exemple utilització de vehicles de
lloguer sense pagar i amenaces a centres hotelers de tercera, a un francès
metropolità mai no li haurien costat penes de presó.
D'altra banda, l'absolució de Jean-Guy Talamoni sens dubte
també té una lectura política. Talamoni es el líder i portaveu dels diputats
nacionalistes de l'Assemblea Territorial de Còrsega, una institució
relativament semblant a un parlament autonòmic. A més, aquest advocat és
valorat per bona part de l'opinió pública corsa com l'única persona capaç
d'aglutinar la nebulosa nacionalista entorn d'un projecte polític. El seu
prestigi s'ha engrandit després d'un judici on no li han pogut imputar cap càrrec,
ni tan sols «moral», de manera que actualment sembla el millor interlocutor
amb París.
Tanmateix, ara a la capital francesa les preocupacions són
unes altres i el conflicte cors ja fa trenta anys que s'arrossega. A l'inici
dels anys setanta, la població autòctona era cada vegada més malcontenta amb
els privilegis que gaudien els immigrants francesos, molts dels quals eren
refugiats d'Algèria, els anomenats pieds-noirs. L'agost del 1975, com a acte de
protesta, un grup de nacionalistes ocuparen el celler d'un pied noir. En els
confusos incidents que seguiren hi trobaren la mort dos gendarmes i nombrosos
corsos foren empresonats i traslladats a París. Començava un espiral de violència
que encara no ha finalitzat. Per cert, que un dels objectius dels nacionalistes,
tant dels moderats com dels radicals, era impedir la «balearització» de Còrsega,
ja que el model illenc de desenvolupament era considerat colonial i depredador
del medi ambient.
|
