Calls de ciutadà de segona
L'altre dia parlava del fet que hi ha lleis que són com a aquestes adròmines,
ara no em ve cap exemple a la mollera -havia pensat en un gerro de porcel·lana
o amb una cortina de macramé però les comparacions serien del tot inexactes-
que ocupen molt d'espai, arriben fins i tot a fer nosa, però que -disposades
dins una casa- tenen una certa estètica i, malgrat els maldecaps que donen, car
sempre s'ha d'estar amb l'ai al cor perquè no es trenquin, resulta que fan de
bon veure i donen un toc de distinció a l'habitacle. El lector podrà adonar-se
que les comparances que havia pensat, el gerro o la cortina, són inexactes del
tot perquè tant un com l'altra ben bé poden tenir una utilitat. Una d'aquestes
lleis decoratives ha estat la de Normalització LingüÃstica que -salvant
algunes hornoses excepcions- només ha servit per això, per invocar-la els dies
de festa solemne, per omplir-se'n la boca engominada de mentides, i per fer-la,
sistemà ticament, incomplir tant en la lletra com amb l'esperit. O el que és
pitjor, complir-la en uns mÃnims legislatius, que serveixen per justificar-se,
i oblidar-se de moltes actuacions possibles que la llei dictamina o que diu que
es poden fer. Una altra llei estrúmbolament decorativa és la de Costes. I això
s'ha corroborat aquests dies amb les declaracions del conseller de Medi Ambient,
en Jaume Font. És el que pensa realment el conseller a tÃtol personal o hem de
prendre les seves opinions com una presa de posició del Partit Popular? Si la
llei de Costes no es podia aplicar, per tant els era una nosa, ben bé varen
tenir dues legislatures, quan governaven a Madrid, per derogar-la. I per què no
ho feren? No només no ho feren sinó que a més atorgaren privilegis a persones
per tal que poguessin incomplir-la.
També, deia la setmana passada, que el Sr. Matas no podria governar car si
va fer allò que va fer amb en Pedro J. RamÃrez, es podria passar tota l'estona
demanant disculpes als conciutadans d'aquestes illes. Aquesta setmana he conegut
un cas d'aquests que és mereixedor de disculpes. Conec una persona humil que
tota la vida ha fet de pagès, que estima la terra, encara que sigui
improductiva, que estima la terra i la conra ben a l'antiga, és a dir, es
molesta a cavar les llobades dels ametlers i anar a tallar l'aritja i els
batzers abans de collir les garroves. En definitiva, només per això hauria de
ser mereixedor subsidiari de la medalla de la Comunitat Autònoma perquè
persones com aquesta contribuiexen a la conservació del paisatge i també a fer
una illa molt més sostenible. Bé, idò aquesta persona, una vegada fet l'esforç
de netejar d'aritja i batzers els garrovers s'ha trobat que a l'hora de collir
els fruits -justament enguany que duen un bon preu i ell somreia satisfet- una
guarda de persones indesitjables li han fet fer obligatòriament segon.
Barroerament, perquè anaren als arbres que en duien més esplet i les tomaren a
les braves, sense mirar prim, deixat els capscurull sense fer, ja que no hi
arribaven. Ho descobrà quan anà a la finca gojós a arreplegar-les i va trobar
aquell cafarnaüm. I el que es pitjor, feia unes hores que hi era, quan va veure
avançar pel mig del sementer unes furgonetes blanques, com a cavalls desbocats,
pirates de terra eixuta, els garrots ben a punt i alçant polseguera. Es va
espantar una mica. Es dirigien directes al tall. Quedaren una mica sorpresos
quan veren l'amo i encara li varen demanar, per dissimular, si coneixia el tros
d'una persona inexistent a la rodalia. Ell, que s'ha modernitzat i porta mòbil,
va parlar amb l'112, amb la policia local, però va ser com qui tirar pedres a
la mar. Va fer la denúncia, convençut que era una acció ben testimonial, que
ningú no li retornaria la pau espiritual perduda, que ningú no el rescabalaria
d'aquella rà bia inicial incontenible. La guà rdia civil, que en altres ocasions
ha visitat la finca, no s'hi va presentar. No interessava ajudar a netejar
l'honor malferit. No es deia Pedro J., ni tenia un mitjà de comunicació en les
mans. A les mans, només hi té calls no reblanits per tanta suor acumulada.
Calls de ciutadà de segona.
|