"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 06/09/2005

El doble escàndol del doble doblatge

IB3, a part de ser una televisió de partit i de continguts de pèssima qualitat, serà, mentre el rumb no sigui rectificat, una de les principals agressions que s'hauran perpetrat en aquestes illes contra la llengua catalana. Primer, pel model de llengua incuriós i deixat que ja es comença a entreveure, amb la clara excepció -de moment- dels informatius. Però sobretot per la implantació d'un bilingüisme estrambòtic que sembla que té per finalitat consolidar la mentalitat segons la qual el català no és la llengua que ens identifica i singularitza com a país, sinó una de les dues peces d'un binomi lingüístic que en el fons constitueix una redundància extravagant i destorbadora.

Una de les decisions més bèsties dels creadors de l'ens és la de no acceptar cap producte doblat al Principat, dels quals poden disposar gratuïtament, i, com a alternativa, o emetre'ls en espanyol -que pareix que és el que interessa- o amb un doblatge propi. Pel que fa a la segona opció, després que els illencs hem estat vint anys sentint cada dia amb tota normalitat els doblatges fets a Barcelona, gosen afirmar, conservant intactes les colors de la cara, que aquests doblatges no són vàlids a les Balears. La maniobra té clarament per finalitat la segregació de la comunitat lingüística, l'estratègia recurrent dels qui la volen inviable. Primer escàndol. És com si les televisions autonòmiques andalusa o canària decidissin de fer un doblatge propi dels films estrangers perquè considerassin que els doblatges espanyols diguem-ne normals no fossin vàlids per a les seves comunitats. Si fos imaginable, que no ho és, seria un escàndol de dimensions astronòmiques. Ja ens han advertit que els dibuixos animats seran amb article salat, una decisió presa contra el criteri de tots els filòlegs solvents, que hom ha fet arribar a l'ens malgrat la vergonyosa determinació de marginar la Universitat de l'establiment de criteris lingüístics (el Departament de Filologia Catalana ha acordat que tot doblatge, i concretament els adreçats a infants, s'ha de fer en un català estàndard marcat geogràficament el mínim possible). Tampoc no podem deixar passar per malla que aquests doblatges no poden estar fets en una modalitat balear, perquè aquesta no existeix. L'accent de Maó o d'Eivissa és molt més pròxim al de Barcelona que al de Mallorca. No hi ha una morfologia verbal ni un lèxic unificats a les diverses illes. Els menorquins i eivissencs se sentiran segurament més allunyats d'una versió mallorquina que d'una feta en un català del Principat. Per això, si els directius d'IB3 s'entesten que s'ha de fer un segon doblatge perquè el que hi ha no serveix, la mateixa lògica hauria de portar inexcusablement a fer tres doblatges insulars diferents.

En segon lloc, és un escàndol perquè la malversació de diners públics sempre és un acte infame, encara que es tracti d'una cosa tan insignificant com l'import d'una factura d'una casa de barrets a Moscou. I fer amb diners públics una cosa caríssima que ja està feta per un caprici irracional és una veritable i escandalosa malversació de diners públics. És clar que en el cas que ara ens ocupa la destrossa és incomparablement més gran que la provocada per les factures del Rasputin. Vegeu: si les informacions que tinc són correctes, doblar un film estàndard (de noranta minuts) costa devers deu mil euros, llevat que es vulgui fer un producte del nivell del doblatge «mallorquí» de Bravehard que circula per Internet. Això vol dir que els vint-i-cinc films que TV3 emet en una setmana, aproximadament, han costat dos-cents cinquanta mil euros. Posa-n'hi altres tants per a sèries i documentaris i tens un cost de cinc-cents mil euros setmanals (més de vuitanta milions de pessetes), que al cap de l'any serien vint-i-sis milions d'euros (més de quatre mil milions de pessetes). Això una televisió normal, com TV3. Ràdio Televisió Valenciana, que, com se sap, dobla un mínim de films i sèries, dedica a aquesta activitat cinc milions d'euros anuals. Quan es va parlar d'establir per llei l'obligació de doblar al català tots els films exhibits al Principat, directius del sector van arribar a afirmar que això seria la ruïna de la indústria. En qualsevol cas, el fet dóna idea de l'enormitat de les xifres que hi ha en joc. Davant això, en una comunitat lingüística de les dimensions de la nostra, no hi ha altra sortida èticament i políticament acceptable que compartir i optimitzar recursos. Si a Mallorca es vol fer doblatge i donar feina als professionals, és perfecte. Si hi ha cases de doblatge a Barcelona n'hi pot haver a Mallorca. Però no per a crear un getho folklòric, sinó per a promoure productes vàlids en tot el mercat del territori de la llengua, com diu el més elemental sentit comú. Una cosa a part és la conveniència de parlar amb els responsables del doblatge de Barcelona a fi de millorar l'objectiu que esmentàvem més amunt: la necessitat d'un català estàndard marcat geogràficament el mínim possible.

Evidentment, IB3 fa comptes d'oferir la immensa majoria de productes estrangers en versió espanyola, i un nucli residual doblat a una misteriosa modalitat mallorquina, no balear, amb una intenció només emblemàtica. De qualsevol manera, i es miri per on es miri, és un escàndol, i l'oposició no hauria de cessar de demanar explicacions en el Parlament.





      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: