El doble escàndol del doble doblatge
IB3, a part de ser una televisió
de partit i de continguts de pèssima qualitat, serà, mentre el rumb no sigui
rectificat, una de les principals agressions que s'hauran perpetrat en aquestes
illes contra la llengua catalana. Primer, pel model de llengua incuriós i
deixat que ja es comença a entreveure, amb la clara excepció -de moment- dels
informatius. Però sobretot per la implantació d'un bilingüisme estrambòtic
que sembla que té per finalitat consolidar la mentalitat segons la qual el
català no és la llengua que ens identifica i singularitza com a país, sinó
una de les dues peces d'un binomi lingüístic que en el fons constitueix una
redundància extravagant i destorbadora.
Una de les decisions més bèsties
dels creadors de l'ens és la de no acceptar cap producte doblat al Principat,
dels quals poden disposar gratuïtament, i, com a alternativa, o emetre'ls en
espanyol -que pareix que és el que interessa- o amb un doblatge propi. Pel que
fa a la segona opció, després que els illencs hem estat vint anys sentint cada
dia amb tota normalitat els doblatges fets a Barcelona, gosen afirmar,
conservant intactes les colors de la cara, que aquests doblatges no són vàlids
a les Balears. La maniobra té clarament per finalitat la segregació de la
comunitat lingüística, l'estratègia recurrent dels qui la volen inviable.
Primer escàndol. És com si les televisions autonòmiques andalusa o canària
decidissin de fer un doblatge propi dels films estrangers perquè considerassin
que els doblatges espanyols diguem-ne normals no fossin vàlids per a les seves
comunitats. Si fos imaginable, que no ho és, seria un escàndol de dimensions
astronòmiques. Ja ens han advertit que els dibuixos animats seran amb article
salat, una decisió presa contra el criteri de tots els filòlegs solvents, que
hom ha fet arribar a l'ens malgrat la vergonyosa determinació de marginar la
Universitat de l'establiment de criteris lingüístics (el Departament de
Filologia Catalana ha acordat que tot doblatge, i concretament els adreçats a
infants, s'ha de fer en un català estàndard marcat geogràficament el mínim
possible). Tampoc no podem deixar passar per malla que aquests doblatges no
poden estar fets en una modalitat balear, perquè aquesta no existeix. L'accent
de Maó o d'Eivissa és molt més pròxim al de Barcelona que al de Mallorca. No
hi ha una morfologia verbal ni un lèxic unificats a les diverses illes. Els
menorquins i eivissencs se sentiran segurament més allunyats d'una versió
mallorquina que d'una feta en un català del Principat. Per això, si els
directius d'IB3 s'entesten que s'ha de fer un segon doblatge perquè el que hi
ha no serveix, la mateixa lògica hauria de portar inexcusablement a fer tres
doblatges insulars diferents.
En segon lloc, és un escàndol
perquè la malversació de diners públics sempre és un acte infame, encara que
es tracti d'una cosa tan insignificant com l'import d'una factura d'una casa de
barrets a Moscou. I fer amb diners públics una cosa caríssima que ja està
feta per un caprici irracional és una veritable i escandalosa malversació de
diners públics. És clar que en el cas que ara ens ocupa la destrossa és
incomparablement més gran que la provocada per les factures del Rasputin. Vegeu:
si les informacions que tinc són correctes, doblar un film estàndard (de
noranta minuts) costa devers deu mil euros, llevat que es vulgui fer un producte
del nivell del doblatge «mallorquí» de Bravehard que circula per Internet.
Això vol dir que els vint-i-cinc films que TV3 emet en una setmana,
aproximadament, han costat dos-cents cinquanta mil euros. Posa-n'hi altres tants
per a sèries i documentaris i tens un cost de cinc-cents mil euros setmanals (més
de vuitanta milions de pessetes), que al cap de l'any serien vint-i-sis milions
d'euros (més de quatre mil milions de pessetes). Això una televisió normal,
com TV3. Ràdio Televisió Valenciana, que, com se sap, dobla un mínim de films
i sèries, dedica a aquesta activitat cinc milions d'euros anuals. Quan es va
parlar d'establir per llei l'obligació de doblar al català tots els films
exhibits al Principat, directius del sector van arribar a afirmar que això
seria la ruïna de la indústria. En qualsevol cas, el fet dóna idea de
l'enormitat de les xifres que hi ha en joc. Davant això, en una comunitat lingüística
de les dimensions de la nostra, no hi ha altra sortida èticament i políticament
acceptable que compartir i optimitzar recursos. Si a Mallorca es vol fer
doblatge i donar feina als professionals, és perfecte. Si hi ha cases de
doblatge a Barcelona n'hi pot haver a Mallorca. Però no per a crear un getho
folklòric, sinó per a promoure productes vàlids en tot el mercat del
territori de la llengua, com diu el més elemental sentit comú. Una cosa a part
és la conveniència de parlar amb els responsables del doblatge de Barcelona a
fi de millorar l'objectiu que esmentàvem més amunt: la necessitat d'un català
estàndard marcat geogràficament el mínim possible.
Evidentment, IB3 fa comptes
d'oferir la immensa majoria de productes estrangers en versió espanyola, i un
nucli residual doblat a una misteriosa modalitat mallorquina, no balear, amb una
intenció només emblemàtica. De qualsevol manera, i es miri per on es miri, és
un escàndol, i l'oposició no hauria de cessar de demanar explicacions en el
Parlament.
|