"La fermesa d'un somriure" Sebasti脿 Serra, en la mem貌ria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 06/09/2005

Dret de pas: una comparaci贸

He seguit el culebrot de la piscina d'en Pedrojota des de la dist脿ncia del meu estiueig menorqu铆, i no he pogut evitar d'establir paral路lelismes amb aquell altre serial que va ser la persistent -i fruct铆fera- reivindicaci贸 popular menorquina del dret de pas pel Cam铆 de Cavalls. Entre els mesos de novembre de 1997 i febrer de 1999, la Coordinadora en Defensa del Cam铆 de Cavalls, amb la participaci贸 activa de centenars de ciutadans, va realitzar una volta a l'illa per etapes -caminaven un trosset cada segon diumenge de mes-, resseguint el tra莽at de l'hist貌ric cam铆 costaner. En diferents punts es van trobar amb propietaris que pretenien vetar aquella caminada pac铆fica. Un dels moments 脿lgids va ser el 15 de febrer de 1998, al terme municipal d'Es Migjorn Gran, quan els propietaris de S'Heretat des Duc es van enfilar dalt una paret seca per impedir el pas de la marxa. El pat猫tic espectacle protagonitzat pels hereus del Duc va ser enregistrat per les c脿meres de televisi贸 i dif贸s pels canals estatals, cosa que va comportar una major publicitat i un increment del suport popular a la causa que defensava la Coordinadora. L'猫xit d'aquella campanya memorable va quedar reblat amb l'aprovaci贸 de la Llei del Cam铆 de Cavalls de Menorca pel Parlament de les Illes Balears, el 21 de desembre de 2000. Governava, aleshores, el Pacte de Progr茅s...

Les semblances entre els dos casos s贸n evidents: tots dos s贸n expressi贸 del conflicte que genera la restricci贸 del pas per boscos i garrigues i per la costa. Hist貌ricament, tant a Mallorca com a Menorca, l'exercici de la propietat privada havia estat compatible amb l'exercici del dret de pas per moltes zones del camp i pel litoral. A ambdues illes, la parcel路laci贸 desmesurada i la conversi贸 de pr脿cticament tot el territori insular en objecte de promoci贸 immobili脿ria, ha provocat un canvi substancial en l'exercici de la propietat, cada vegada m茅s gelosa de tancar i protegir qualsevol acc茅s als seus dominis. I 茅s l貌gic, i positiu, que aix貌 generi tensi贸 social. La difer猫ncia est脿 que la cohesi贸 de la societat menorquina es mant茅 notablement m茅s sana que la de Mallorca, de manera que a l'illa menor hi ha una capacitat de mobilitzaci贸 i pressi贸 que, malauradament, a Mallorca cada vegada 茅s m茅s feble. Mentre que la reivindicaci贸 del Cam铆 de Cavalls va ser protagonitzada per una campanya ciutadana amb un suport majoritari de la poblaci贸, l'afer de la piscina de Son Servera, com d'altres casos amb menys ress貌 medi脿tic per貌 de les mateixes caracter铆stiques, es redueix a la protesta dels partits de l'oposici贸 pol铆tica i d'unes afeblides organitzacions socials. En el cas menorqu铆, els responsables pol铆tics es van veure obligats a donar satisfacci贸 a la demanda popular. En el cas mallorqu铆, els laments de Francesc Antich no fan altra cosa que posar en evid猫ncia la seva nul路la influ猫ncia davant el govern de l'Estat, que 茅s del seu mateix partit: Antich ja pot dir missa, que els responsables de la Demarcaci贸 de Costes no han tingut cap problema a concedir, ni que sigui temporalment, l'煤s privat de la famosa piscina al seu okupa. Si la reivindicaci贸 social del dret de pas fos majorit脿ria, i contundent, el govern de l'Estat tindria un dilema: o donar resposta a la societat, o cedir a la pressi贸 d'un diari influent al conjunt l'Estat. Malauradament, 茅s obvi que aquest dilema, a hores d'ara, no existeix. La soluci贸, doncs, no est脿 tant en mans dels pol铆tics, sin贸 sobretot en les nostres, en les dels ciutadans... si 茅s que encara hi som a temps. Perqu猫 tamb茅 podria ser que, avui per avui, ja es pugui dir de Mallorca all貌 que Margaret Thatcher va afirmar en els seus anys de gl貌ria: que la societat no existeix, sin贸 tan sols els individus.






      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: