El PSM opina. 07/10/2005

El preu del temps

Moltes vegades no som conscients de com passa el temps de d’aviat i quantes coses podríem haver fet en el temps perdut. Tanmateix, però, sí que hi ha qui hi pensa, ho té en compte i se’n preocupa.

Per exemple, les associacions d’usuaris ja fa temps que lluiten per aconseguir que les trucades telefòniques es cobrin i paguin pel temps real consumit, més que no per trams que sempre perjudiquen el ciutadà i beneficien l’empresa corresponent. Una cosa semblant passa amb el cost de les places d’aparcament, que finalment s’haurà d’ajustar al temps real...

Tanmateix queden moltes assignatures pendents: què passa amb els aparcament del mercadet de la punta d’Arabí o el Canar, o amb el del mercadet de Sant Carles, o amb altres aparcaments de l’illa. D’entrada, els empresaris no es comprometen a vigilar el vehicle ni a vetlar per la seua seguretat. En segon lloc, potser pagarem un bitllet on no hi ha cap NIF ni cap dada concreta de qui cobra, potser perquè l’empresa no existeix o desenvolupa una activitat per a la qual no té llicència... I finalment, pagarem una quantitat única per a tot el dia, encara que només estiguem unes hores ocupant la plaça d’aparcament. És just? Però i els ciutadans d’aquestes illes? Fan res per a defensar els seus drets?

Amb les gandules i els para-sols de les platges passa una cosa semblant: pagam per tot un dia, encara que només utilitzem el servei unes hores, o el matí o la tarda. Certament, aquest temps té un bon preu, perquè pot cobrar-se dues, o fins i tot més, voltes. Però si els usuaris som tan passius, em deman què passarà el dia que els empresaris en prenguin nota i també vulguin pagar pel temps treballat realment i comencin a descomptar dels sous el temps que es perd per anar a fumar, per anar a l’excusat, per parlar amb amics o per qualsevol altra cosa.

Mentre tot això arriba, jo simplement proposaria als ciutadans que fóssim més exigents amb els nostres polítics. Jaume Matas acaba de descobrir que la situació del transport aeri a Eivissa és insostenible, almenys si el consideram com un servei públic. Ho ha descobert ara, amb un govern socialista a Madrid (casualment).  Els socialistes ja ho sabien fa temps, almenys mentre eren a l’oposició a la Comunitat Autònoma, però ara que governen a Madrid sembla que se’ls ha oblidat (casualment, també). Entretant, els ciutadans pagam uns bitllets d’avió caríssims i sabem què costa un desplaçament fora de l’illa.

Quant de temps haurà de passar per tal que populars i socialistes es posin les piles i reconeguin que, governi qui governi, ací o allà, els qui perdem som tots els ciutadans, de qualsevol ideologia política, i que com més temps passa més sous perdem? Quant de temps haurà de passar perquè es posin d’acord per obtenir un finançament just, equilibrat, per als sistemes de salut i d’ensenyament de les Illes? Quant de temps haurà de passar perquè els funcionaris cobrin els plusos d’insularitat promesos? Quant de temps...?

Les preguntes són retòriques. Ningú no en sap les respostes. Però seria bo que els ciutadans féssim comptes i procuràssim passar-los la factura, a uns i altres, de tot allò que, amb tant de temps malbaratat, ens fan perdre dia a dia. Això és fàcilment quantificable, però difícil de recuperar. Això sí: jo em pens quedar ben a pler quan arribi el moment: el dia de les eleccions.