«Hem passat de ser devorats pels taurons a ser devorats per les tonyines».
Pere Sampocità Và zquez Montalbán en el debat d'orientació polÃtica
general. El seu discurs no al·ludia tan sols als qui no tenen consciència de
cap llindar de sacietat, sinó també a allò que tenen en comú les tonyines
i els taurons davant una sardina: la força bruta. No hi cal gens d'intel·ligència
ni gens d'astúcia. S'ha de tenir un esperit col·lectiu molt desenvolupat per
preferir una casta de depredació a l'altra. Abans de continuar, per ventura,
seria convenient recomanar la lectura del capÃtoCom comanden els que
comanden, de La democrà cia. Carta Oberta a un ciutadà , de Salvador Giner.
Sampol, aixà mateix, era un exemple de la força d'aquells que no tenen ja
res a perdre o no tenen por de perdre a res. Aquesta era la força de la seva
dignitat.
I a Son Sardina, taurons o tonyines? Com sardines enllaunades, se senten
els alumnes de tres, quatre i cinc anys, atonyinats en un nombre de vint-i-set
per aula. La qualitat del sistema educatiu a les Illes Balears es construeix
destruint la qualitat de les escoles públiques que havien aconseguit
convertir-se, a pesar o amb la indiferència de l'Administració, en un model
de qualitat. La qualitat deu ser atènyer l'excel·lència en l'enllaunat. Son
Sardina, se'n recorden? Pocs esdeveniments resumeixen tan bé els objectius
d'una legislatura.
Ara no passarà . El conflicte obert no interessa. La lliçó és que més
val arribar a les eleccions sense conflictivitat. Tot és a punt i seria una
pena que l'enrenou allunyàs les fites de l'abast de la mà . Val més la feina
silenciosa dels corcs inoculats. Els gonelles i els ultranacionalistes
espanyols estan rabiosos. La calma, però, n'infla les veles, encara que ells
no ho sà piguen.