Ja sabem que hi ha persones que aconsegueixen bunqueritzar-se de tal manera que res no les afecta, com si se les hagués sotmès a un procés de des-sensibilització. No sé si és el cas, però el president Jaume Matas no fa la impressió de percebre les coses i endur-se-les a l'àmbit personal, íntim, de la reflexió, on una persona es troba cara a cara amb ella mateixa. Per ventura sí, però és mal de creure quan el partit que presideix inspira respostes tan absurdament negligibles com la del senyor Huguet, que, per poc que s'ho proposi, esdevendrà un parlamentari absolutament singular. En fi, Pere Sampol, del PSM, va saber resumir en molt poques paraules la sinistra filosofia que amara el model econòmic de Matas, tan proper al de Zaplana/Ciudad de Vacaciones. Pere Sampol li va dir: «Senyor Matas, el seu model no crea riquesa, només crea rics». Tornant a allò de la reflexió, hom no pot especular sobre els efectes que aquestes paraules hagin pogut tenir en la consciència del molt honorable Jaume Matas, però aconsellaria al lector que no es faci massa il·lusions. La gent com Jaume Matas no s'equivoca en qüestions d'aquest calat, no crea només rics quan vol crear riquesa. Ni viceversa. De manera que el diagnòstic lúcid, que pot arribar a tenir valor emblemàtic (perdó), de Pere Sampol, no haurà agafat el president amb els calçons baixos, o sia per sorpresa, no. Si de cas, el president s'hauria dit «mira, se'm nota», però com que no es molesten ja a dissimular res, tampoc aquesta evidència no l'hauria commogut. Tot això no són més que especulacions de cantonada. Ara, Sampol hauria de dir quina casta de rics fa el model Matas, quants en fa aquí i quants a fora, quins troben més portes obertes i quins tenen més dificultats. Se suposa que la resposta a aquestes qüestions matisaria el diagnòstic amb previsions poc encoratjadores. Crear rics i no riquesa és el lema del capitalisme més salvatge i depredador, i la nostra comunitat no ha quedat al marge, ans al contrari, del tsunami neoliberal. És important que un diagnòstic tan clar hagi quedat registrat en les actes del Parlament de les Illes Balears, perquè aquests documents no poden atenuar el rigor de la realitat, però en donen testimoni. I, mentre no se'ns acudeixi res millor...