L'oleoturisme
A certes regions de la Mediterrà nia com la Provença, la Toscana i moltes
regions de Grècia fan de tot el que es relaciona amb l'olivera un centre
d'atracció turÃstica. Els visitants saben que a la Toscana es fa un oli excel·lent
i els olis de Provença es venen molt cars.
Diversificar l'oferta turÃstica no implica sempre haver de pervertir i
desnaturalitzar les illes. No són necessaris més i més camps de golf i parcs
temà tics. El parc temà tic ja el tenim constituït en el nostre medi natural,
en el patrimoni artÃstic i arquitectònic, en els nostres ametlers florits i
oliveres centenà ries, en la nostra gastronomia i les nostres festes populars.
El que es tracta és de no deixar morir aquesta oferta autèntica i de qualitat.
És per això que el concepte d'oleoturisme proposa lligar la imatge de
Mallorca a la tradició olivarera. El projecte no és difÃcil, perquè tot el
que es relaciona amb l'olivera té un carà cter mÃtic. El colom de l'arca d'en
Noè ja dugué un brot d'olivera, com el d'en Picasso. Per als grecs l'olivera
era sÃmbol de pau, victòria i vida. Segons PÃndar, fou Herakles qui dugué
l'olivera a OlÃmpia. Una altra tradició atribuïa a Atenea, la deessa d'Atenes,
la seva implantació a l'Àtica. Els grecs coronaven els herois amb branques
d'olivera i ungien els sacerdots amb oli. Per a Robert Graves, Mallorca es
vinculava amb la tradició clà ssica a través de la mar i dels paisatges
d'olivars de Deià . L'olivera és, doncs, l'arbre mediterrani per excel·lència.
I un dels arbres més pintats del món són les oliveres mallorquines.
Però mentre altres regions estan construint una potent imatge sobre
l'olivera, a Mallorca badam. Fa uns anys amb la fusta de les oliveres centenà ries
en fèiem souvenirs baraters, ara ens enduim les velles soques als jardins dels
xalets. Hem perdut la saviesa dels precursors del turisme que, a principis del
segle XX, des del no-res varen saber crear un bon producte. Ara per ventura és
que ho tenim massa fà cil amb l'especulació urbanÃstica. Però no són els
camps de golf i les urbanitzacions el bon camà de la diversificació. Allò que
tenim nosaltres i que no té ningú més, allò que ens fa singulars i
competitius, són, entre altres coses, les nostres oliveres: les oliveres centenà ries
i retorçades de la serra de Tramuntana.
Els vells olivars s'haurien de preservar com una part del nostre patrimoni
monumental, sense que això anàs en detriment de la plantació de noves
oliveres per a renovar les produccions. El Govern Balear hauria de crear les lÃnies
de suport als olivars tradicionals que fessin falta, amb criteris estrictament
paisatgÃstics, mediambientals i patrimonials, al marge dels ajuts més propis
de l'Ã mbit d'agricultura. L'objectiu de mantenir els olivars de les serres
mallorquines hauria de plantejar-se amb rigor.
Tenim olivars excelsos i emblemà tics: ran de mar, als replans del cims més
alts, en els costers de les muntanyes i a les petites valls de la Serra. Tan
sols els quilòmetres de marjades i sÃquies de pedra lligades a l'olivar ja en
justifica un pla d'actuació urgent. Estellencs, Banyalbufar, Valldemossa, Deià ,
Sóller, Escorca, Selva, Mancor, Pollença, Bunyola, Santa Maria, Calvià ,
Puigpunyent, Esporles, Alaró, Campanet, Artà , Son Servera, Capdepera, etc.,
compten amb olivars valuosos.
Però no són tan sols els olivars, l'únic component que pot estructurar i
fonamentar un concepte enriquidor del turisme, com és l'oleoturisme. A Mallorca
hi ha alguns centenars de tafones en un bon estat relatiu, preservades de la
destrucció i que ara no tenen cap ús. Una part d'aquestes tafones es podrien
restaurar i convertir-se en museus o en centres de difusió dels nostres olis.
Les rutes de l'oli i l'olivar han de ser una equilibrada mescla de paisatge,
cultura i bona gastronomia.
L'oli d'oliva és un producte sa i de moda. La cuina mediterrà nia és
sobretot la cuina de l'oli d'oliva. S'ha d'aconseguir que els grans restaurants
de Mallorca siguin uns aliats actius dels oliers mallorquins. I que tots els
turistes en anar-se'n s'enduguin una botella d'oli de Mallorca.
|