El PSM opina. 18/10/2005

Més per Mallorca

Que l'Obra Cultural Balear passa per una època de crisi no és cap novetat. Però jo afegiria que és lògic que travessi un moment delicat. Amb la situació cultural, lingüística i social en què es troba Mallorca, allò estrany seria que l'organització que durant dècades ha representat la punta de llança de la lluita per la llengua i l'autogovern gaudís de bona salut, com si pogués ser aliena als greus problemes d'allò que és l'objecte i la raó de la seva existència. Estic segur que els últims equips directius de l'OCB han comès errors, que s'ha pecat de continuisme en una època de canvis profunds, i que l'organització necessita una posada al dia. Però llegir la crisi de l'OCB únicament en clau interna o, encara més, valorar els problemes interns com la clau de volta que explica la seva situació actual, entenc que seria l'equivocació més gran. Crec, per contra, que la crisi de l'entitat és un reflex bastant fidedigne de la convulsió que experimenta el nostre país, i de l'estat d'abaltiment i depressió en què es troba bona part d'aquella ciutadania oiada per totes les barrabassades i endemeses que els governants estan perpetrant amb les senyes d'identitat i els vincles de cohesió cultural del nostre poble.

I tanmateix, l'OCB no ha deixat de ser-hi. A diferència de tanta gent que ha renunciat a la lluita per un projecte col·lectiu de vertebració cultural i nacional, i que cerca refugi en la salvació o l'evasió individual, la gent de l'Obra que en aquests temps difícils ha seguit al peu del canó mereix no només el nostre respecte, sinó l'admiració i el suport més decidits.

Així les coses, em preocuparia que ara aparegués un grup disposat a fer-se càrrec de l'Obra prometent optimisme, idees genials i solucions fabuloses. Em semblaria una mostra d'ingenuïtat, una demostració d'incapacitat per prendre el pols a la realitat, que està com està. Per contra, la notícia de la presentació de la plataforma «Més per l'Obra» m'omple de confiança i bones vibracions. Perquè no prometen el cel. Es comprometen a fer feina, i ens garanteixen coratge i entrega. I això, francament, mirant qui són els capdavanters d'aquesta iniciativa, em basta prou. Si els impulsors fossin una colla de gent nova, podríem creure'ns o no la capacitat de tirar endavant el seu projecte. Però repassant els noms dels qui dissabte passat es presentaven al Centre Flassaders de Palma, el que trobam són fets, realitzacions, més convincents que les millors paraules. Bona part d'aquest grup són gent bregada en l'organització de les activitats i campanyes que més bé han funcionat els darrers anys. I d'entre la gent que els dóna suport, destaca amb llum pròpia l'admirat Climent Garau, exemple de fidelitat al compromís contra totes les adversitats, testimoni d'honestedat i de coratge. La trajectòria i el tarannà de Climent Garau no s'expliquen segons el binomi pessimisme/optimisme, sinó pel de derrotisme/esperança. En Climent, a l'estil d'aquell pensament de Gramsci tantes vegades evocat, representa la lucidesa enmig de les dificultats, i la resposta esperançada de la voluntat per guanyar el futur.

Aquesta plataforma es presenta amb el lema de fer «més per l'Obra». Si aconsegueixen l'objectiu de sumar els suports majoritaris dels socis en les eleccions del novembre, estic convençut que l'Obra estarà en bones mans. Si guanyen, fent més per l'Obra faran més per Mallorca, i tots hi sortirem guanyant. Endavant i fora por!