Els comicis del 1905
En el segle XX i el que duim del XXI, a Mallorca, i cal recordar que cada
illa té la seva pròpia dinà mica, els perÃodes en què han predominat els
sectors progressistes han estat molt minoritaris en relació a l'hegemonia de la
dreta. La Diputació Provincial només va estar en mans de l'esquerra arran de
la proclamació de la Segona República, del 1931 al 1934 i de febrer a juliol
del 1936. Com és ben sabut la Comunitat Autònoma només ha escapat a les mans
dels conservadors de 1999 al 2003 i pel que fa al Consell de Mallorca, únicament
algunes à rees han estat controlades pels partits d'esquerres entre el 1994 i el
2003, sense assolir mai la presidència de la institució insular. En l'à mbit
municipal, pel seu pes polÃtic i demogrà fic, cal esmentar el cas de Palma, on
entre el 1901 i el 1905 predominaren els republicans; del 1931 al 1934 i durant
alguns mesos del 1936, republicans i socialistes i, finalment, del 1979 al 1991
governà el PSOE, primer amb el PCE i el PSM, després en solitari i, finalment,
amb regidors procedents d'UM i del CDS.
Una altra constatació és que, excepció feta del 1936, les derrotes
electorals de l'esquerra han estat precedides de fortÃssimes mobilitzacions
dels sectors conservadors econòmics, socials i religiosos. El 2003, n'és un
exemple evident, però les eleccions del 1933 també tenen alguns paral·lelismes.
Amb tot, ara ens voldrÃem aturar a recordar uns altres comicis, els de novembre
del 1905, ara fa quasi cent anys, quan es posà fi a un interessant perÃode
d'hegemonia electoral de la Unió Republicana a Palma.
A partir del 1899, aprofitant el relatiu descrèdit dels partits del règim
de la Restauració (liberal i conservador) arran de la crisi del 1898, el
republicanisme mallorquà inicià un perÃode de fort creixement. El 1901, en
els comicis municipals, els republicans de LluÃs MartÃ, Jeroni Pou i Francesc
GarcÃa Orell, aconseguiren esser el partit més votat a Palma i la minoria
republicana es va convertir en la més nombrosa (13 regidors) del consistori. El
1903, els republicans, a Palma, obtengueren més vots que tots els grups monà rquics
units. Els regidors republicans ocuparen tots els cà rrecs importants, menys el
de batle, que aleshores era nomenat mitjançant una reial ordre. La gestió dels
republicans se centrà a aconseguir l'enderrocament de les murades, extingir el
deute municipal i construir un nou escorxador municipal. Fins i tot La Almudaina
valorava positivament la seva gestió.
Però la dreta, mentrestant, s'havia reorganitzat. El Partit Conservador
havia incorporat els mauristes procedents del liberalisme i havia reforçat la
seva implantació social. A més, havia aparegut (1904) una associació catòlica
i conservadora, extremadament combativa contra els republicans, la Defensa
Social. Aquests, fidels a la seva ideologia laica, no havien sabut evitar «ciertos
desplantes de radicalismo», en paraules de La Almudaina. La qüestió religiosa
va mobilitzar l'electorat catòlic radical contra els republicans. El novembre
del 1905, la Unió Republicana va perdre el 36,8% dels seus vots i les opcions
monà rquiques incrementaren els seus sufragis en un 67,3%. El nou Ajuntament
passà a estar format per 16 republicans, 13 conservadors i 8 liberals. En
termes relatius, la derrota de l'esquerra del 1905 fou molt més contundent que
la del 2003. I és que, almenys a Mallorca, mai no hi ha hagut cap paradÃs
perdut.
|