(1506)-1906-1986-2006
No, no Ă©s cap joc de nombres, sĂłn dates
assenyalades que ben aviat haurem de celebrar. L´any que ve, l´any 2006 es
commemorarà el centè aniversari del I Congrés Internacional de la Llengua
Catalana, el president del qual fou, ni més ni manco, mossèn Antoni M. Alcover,
el Canonge de Santa Cirga. No Ă©s aquĂ el lloc per explicitar-ne la importĂ ncia,
però, ni que sigui pel lligam afectiu -que en el temps que corren sol tenir més
eficà cia- convé recordar la immensa transcendència que va tenir per a la
nostra llengua i cultura, ni que sigui per honrar la memòria de l´homenot que
n´encengué l´esperit i en servà la flama. Aquest Congrés va tenir una gran
incidència, no nomĂ©s en l´aspecte cientĂfic, sinĂł tambĂ© en el de reforçar
el lligam entre totes les terres de parla catalana. Es debateren moltes
propostes, i moltes d´elles eren de ciutadans illencs: Llorenç Riber, Gabriel
Alomar, Àngel Ruiz i Pablo, etc. i una de les actuacions posteriors més notòries
fou la creació de l´Institut d´Estudis Catalans, amb diferents seccions: la
de filologia fou presidida precisament per Antoni M. Alcover.
L´any 1986 es va celebrar el II Congrés Internacional de la llengua catalana;
a mĂ©s a mĂ©s, es va aprovar la Llei de normalitzaciĂł lingĂĽĂstica de les
Illes Balears, vigent actualment i encara ara no acabada de desplegar en la seva
totalitat. En aquest Congrés -amb sessions històriques a l´Auditòrium de
Palma i a Manacor- la Universitat de les Illes Balears ja hi tingué un paper
predominant, i n´Aina Moll i n´Isidor Marà presidiren dues de les set
seccions creades en el Congrés.
L´any 2006 és necessari que ens posem les piles. Recordar és bo, perquè l´oblit
Ă©s el corc de la desĂdia i la mediocritat, de l´estultĂcia i el desordre.
Som aquà per qualque motiu, perquè abans de nosaltres moltes persones
treballaren per tenir aquest present. En les dues dates anteriors, les
institucions saberen romandre en un lloc digne, meritori en segons quins casos.
Recordar no ha de ser només emplenar un racó de nostà lgia, un aparentar per
les circumstà ncies; recordar i commemorar, reivindicar i avançar en els drets
lingĂĽĂstics i històrics no Ă©s anar contra cap altra col·lectiu o persona,
és senzillament posicionar-se en l´espai i en el temps per a poder participar
en la visiĂł i perspectiva diversa de la multiculturalitat; oberts al mĂłn, sĂ,
a l´aguait de les noves lectures i dels nous valors, sĂ, però tambĂ© amb la
base de la nostra realitat lingĂĽĂstica, social i cultural. Si no som capaços
de partir des de la nostra història, des del nostre vessant particular, difĂcilment
podrem albirar els conceptes més universals amb la coherència i l´adequació
necessĂ ries per guanyar-nos credibiltat, sensatesa i respecte.
Des de l´Associació Cultural Canonge de Santa Cirga, ja treballam amb un
programa que s´encamina cap aquesta efemèride: la VIII Mostra Internacional d´Improvisadors,
que se celebrarà al llarg d´una setmana amb actes a diversos pobles de
Mallorca; la Mostra Escolar de Gloses, memorial SebastiĂ Nicolau Senisu a tots
els centres educatius, l´atorgament de la Ploma d´Or del Canonge a
personalitats que han servat l´esperit alcoverià , i una llarga tirallonga d´actuacions
que complementaran aquest centè aniversari de l´empenta, la rauxa i el seny
alcoveriĂ .
Ara bé, això no basta, això és el granet d´arena d´una Associació que du
el nom del mallorquĂ universal que fou Antoni M. Alcover. Ens agradaria gaudir
d´un any veritablement alcoverià , el 2006, on les seves propostes i estudis es
posassin sobre la taula, on les institucions, totes, recobrassin l´esperit i la
tossudesa alcoverianes, la bonhomia i la caparrudesa, l´esperit de sacrifici i
l´immens amor cap a la nostra llengua, la llengua catalana, pròpia de les
Illes Balears.
Si més no, si aquest 2006 no acabàs d´encativar els responsables
institucionals, vet aquà una nova excusa de celebració: el 500è aniversari de
la mort de l´insigne mallorquĂ, descobridor -a pesar seu i a pesar de molts d´altres-
del nou món: l´almirall Cristòfol Colom.
Veritablement, aquest 2006, ja ens toca a la porta!
ť
|