El PSM opina. 28/10/2005

Esport i política

Aquesta setmana el Comitè de Competició de la Lliga de Futbol Professional ha escrit un episodi més de la ja llarga llista de despropòsits que no fan altra cosa que fer pensar a la gent que esport i política van íntimament units.

Durant molts anys, el Real Madrid va ser l’equip del règim. Això és un fet demostrat i contrastat. Una altra cosa és que els madridistes en siguin responsables –que evidentment no ho són!– . I el fet que José María Aznar presumís del seu madridisme o que José Luis Rodríguez Zapatero no oculti el seu barcelonisme, no passa de ser anecdòtic.

Ara bé: aquesta setmana el Comitè de Competició ha retirat una targeta vermella a Beckham, cosa que li permet jugar. La veritat és que el gest de l’spiceboy no sembla tan greu com per merèixer una expulsió... però Owen va ser expulsat pel mateix, a la Champions League, i Llorenç Serra Ferrer i alguns jugadors de la lliga espanyola han tengut la mateixa sort. Per tant, el greuge d’aquest cas és la diferència amb què es tracta el Realísimo i els altres clubs de futbol.

Però el més greu és el que ha passat amb Messi. El Barça guanya clarament un partit per 3-0, tot i que l’àrbitre, per error, no va assenyalar un clar penal que feren al jove jugador argentí. Fins ací, bé. L’àrbitre creu que Messi dissimula i el vol enganyar i li mostra una targeta groga. El Barça recorre i demana que se li retiri aquesta targeta. En favor seu presenta el vídeo que demostra que hi hagué un penal. I ara ve el millor: la decisió kafkiana dels responsables de la disciplina en el futbol espanyol, que tenen la seu a Madrid, és clar. I quina és aquesta decisió? No retirar la targeta a Messi. Per què? Això és el més sucós: perquè anul·lar la targeta hauria comportat haver d’anul·lar el partit i fer-lo repetir! És realment al·lucinant: o estam davant uns membres del Comitè que ens prenen per bambos a tots, o és que pertanyen a una subspècie humana que deu haver estat abduïda per extraterrestres.

És que no es podia anul·lar la targeta sense que això tengués altres conseqüències? Evidentment, el Barça no reclamava xutar un penal amb retroactivitat per sumar un gol més a la xifra final del resultat del partit, sinó simplement fer justícia amb el jugador. I la decisió del Comitè és un bon exemple d’injustícia distributiva i individual. No tan sols cometen una injustícia, sinó que tampoc tenen empatx a fer-ho alhora que es mostren generosos en un altre cas. Simple casualitat?

Jo no crec que un règim –ni un govern– democràtic tengui un equip favorit. Senzillament, perquè igual que ha de ser laic ha de ser imparcial futbolísticament –o esportivament– parlant. Ara bé, vist com se les gasten per los Madriles, em sembla ingenu pensar que això no és una mostra més de l’anticatalanisme obtús i visceral que mostren alguns personatges i grups mesetaris. I més ara que el nou projecte d’Estatut de Catalunya ha revifat aquest sentiment d’odi a tot allò que és català, tant si és cava com si és futbol, tant si és sobrassada com si és llengua, tant si és cultura com si és un jove jugador argentí que ha comès l’error de no seguir les passes d’Alfredo di Stefano.

Francament, el Comitè tendrà les seues raons per haver actuat com ho ha fet, però les explicacions que ha donat són tan absurdes que sembla impossible pensar que no hi ha cap relació entre una cosa i l’altra. I si és així, no anam bé...