La present setmana hem pogut saber a través dels mitjans de comunicació,
d'una banda que el Servei Lingüístic Municipal de Calvià, destinat a les
polítiques i iniciatives públiques de normalització de la llengua catalana,
ha reduït el seu pressupost un 86% des de principis de l'actual legislatura.
L'any 2003 el pressupost municipal destinat a la normalització lingüística
era de 30.000 euros. Des d'aleshores aquesta partida ha sofert una dràstica
reducció: 19.000 euros l'any 2004 i 4.500 l'any 2005; mentre que per a l'any
2006 tan sols hi ha prevists 4.100 euros per a aquesta àrea.
Tot això passa en el municipi de les Balears que, proporcionalment, ha
crescut més en els darrers anys i que ho ha fet, bàsicament, amb gent que no
coneix la llengua catalana. Una autèntica aberració com afirmava l'OCB.
D'altra banda, representants de l'OCB vàrem anar a visitar la batlessa de
Palma, Catalina Cirer, per presentar-li el nou projecte i també per dur-li
propostes per a treballar en favor de la plena recuperació de la llengua
catalana des de la institució que presideix. Una institució que, per cert,
ara fa dos anys va crear la Comissió de Planificació Lingüística amb
l'objectiu d'elaborar un Pla de Normalització Lingüística per a Palma, el
qual encara està a les beceroles.
Des dels ajuntaments (i aquí hem parlat de dos dels més importants, tant
pel nombre de ciutadans que governen com per l'endarreriment en el procés de
recuperació lingüística) es pot fer molta feina per aconseguir una
vertadera política lingüística intercultural amb la llengua catalana com a
eix vertebrador. Aquestes són algunes idees per a tirar endavant amb aquesta
tasca:
-Creació de la figura del dinamitzador lingüístic, amb la funció de
crear sinergies favorables a la llengua catalana dins el teixit associatiu de
les barriades.
-Fer campanyes de conscienciació social sobre la importància de la
llengua catalana com a vehicle de comunicació i de cultura i sobre la seva
utilitat per viure a les Illes Balears.
-Aprofitant el teixit associatiu existent, crear tallers de superació dels
prejudicis lingüístics.
-Impulsar la immersió lingüística a la xarxa d'escoletes municipals.
-Elaboració de material explicatiu de la realitat lingüística de la
nostra terra, que es podria lliurar de franc a les persones que s'empadronin
al municipi. Es podria combinar l'explicació de la realitat lingüística amb
una carta civil de drets i deures.
-Crear un Pla d'Acollida per a immigrants que inclogui el foment de la
llengua catalana.
-Suport a les associacions d'immigrants que organitzin cursos de català
per als seus membres.
-Creació d'una ràdio i una televisió municipals totalment en català.
-Creació de concursos de Música, literatura, teatre i demés expressions
culturals, en català, obert a artistes de tots els estils culturals i de tots
els àmbits geogràfics.
-Promoció de la música en català a les grans festes populars.
-Suport econòmic a les empreses que passin a retolar en català.
-Creació de circuits culturals que tenguin com a objectiu la popularització
de l'obra dels escriptors i intel·lectuals que han escrit en llengua
catalana.
-Assegurar que tots els treballadors de l'administració municipal estiguin
en condicions de respectar el dret dels catalanoparlants de ser atesos en la
seva llengua.
-Garantir l'ús del català en les empreses públiques en tots els nivells:
oral, escrit, intern, extern...
-Assegurar que els topònims de nova creació siguin en llengua catalana.
-Establir acords de cooperació amb altres administracions públiques per
fer avançar el procés de normalització lingüística.
-Promoure la cooperació, en matèria lingüística, amb ajuntaments
d'altres territoris de parla catalana.
