El PSM opina. 31/01/2006

2005, un any fatídic per al món aeronàutic

L'any que hem deixat enrere, passarà a la història com un dels més dramàtics dins el món aeronàutic. Només els mesos d'estiu més de 500 persones perderen la vida en accidents d'aviació.

El 6 d'agost un ATR 72 de Tuninter es precipitava a la mar a unes 15 milles de l'aeroport de Palerm. Tretze persones perderen la vida, tres desaparegueren i vint-i-tres tingueren la sort de salvar-se. Tres dies abans un Airbus 340 d'Air France, amb 297 passatgers, havia sortit de la pista; afortunadament tots ells aconseguien sortir de l'aparell, un vertader miracle.

Era el principi, ja que el 14 d'agost tot el món s'escarrufava davant les circumstàncies que enrevoltaren l'accident de la companyia de baix cost Helios. L'avió havia sortit de l'aeroport de Larcana (Xipre), amb destinació Praga. El fet que creués l'espai aeri grec sense comunicar-se amb el control d'Atenes despertà l'alarma. Dos F-16, enviats per interceptar el vol, visualitzaren una escena dantesca, ja que un dels pilots es trobava inconscient dins la cabina; l'altre no estava al seu lloc i les mascaretes d'oxigen es trobaven desplegades. Finalment l'aeronau es va estavellar prop d'Atenes.

Dos dies més tard, un avió de la companya West Caribbean, també de baix cost, se la pega a Machiques (Veneçuela); dels 161 passatgers que ocupaven l'MD 82 no se'n salvà ni un. El 23 d'agost un Boeing 737-200 de la TANS s'accidenta quan sobrevolava la selva peruana, moriren més de quaranta persones.

El setembre no va començar millor, ja que el Boeing 737-200 de la companyia de baix cost Mandala va caure damunt una zona habitada després d'enlairar-se de Medan (Sumatra). Els seus 117 passatgers passaren a incrementar l'horrenda estadística de persones mortes o desaparegudes.

El resultat, com he apuntat al principi, foren més de 500 víctimes en un temps rècord de trenta dies. He detallat els accidents més espectaculars, però els vols no comercials amb conseqüències fatídiques, també foren nombrosos.

El fet que moltes companyies de baix cost s'hagin vist implicades amb els fets descrits, ha provocat un debat que, a hores d'ara, segueix obert. Les preguntes inevitables davant la situació són: s'abarateixen costos retallant el manteniment? Des del punt de vista dels experts és un tema complex, ja que les low-cost són tan nombroses, que resulta impossible generalitzar. Dins el marc de la Unió Europea totes les companyies aèries, siguin tradicionals o de baix cost, han de respectar els mateixos protocols de seguretat. En tot cas el problema l'hauríem de cercar en les inspeccions que permeten verificar el compliment d'aquests estàndards. Concretament a l'Estat Espanyol és absolutament necessari introduir canvis perquè, fins ara, només tres inspectors d'aviació civil s'encarreguen d'inspeccionar 1,7 milions de vols anuals, cosa que és més que preocupant.

Després d'un any tan dramàtic com el que hem deixat enrere, és lògic que moltes persones es mostrin reticents a volar. Jo, com sempre, recomano repassar les estadístiques perquè, al cap i a la fi, una persona hauria de volar tretze milions de vegades per tenir una possibilitat real de patir un accident d'aviació.