|
Normalització lingüística (II): Del 1994 al 2003 la línia ascendent segueix
L'any 1994 a causa de l'anomenada (i ressenyada dissabte passat) Ordre Rotger, es produeix la ruptura entre el Govern i el moviment ciutadà en favor de la llengua catalana. Aleshores comencen les grans mobilitzacions en favor de la llengua. El Correllengua, les Diades per la llengua... L'intent de retrocés des del Govern queda aplacat i s'obliden aventures tèrboles com l'intent de promoure el secessionisme a través d'associacions creades al despatx de José María Rodríguez com «Sa Nostra Terra».
Es promou el famós (i ara amenaçat) Decret de Mínims i la línia ascendent i coherent amb el principi de progressivitat marcat a la Llei de Normalització Lingüística, segueix. Aquestes són algunes de les passes fetes en el camí de la progressiva normalització de la llengua catalana:
- Decret 92/1997, de 4 de juliol, que regula l'ús i l'ensenyament de i en llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, en els centres docents no universitaris de les Illes Balears, en virtut del qual com a mínim la meitat de les assignatures de l'ensenyament no universitari s'haurien d'impartir en català.
- Sentència 46/1991 del Tribunal Constitucional de 28 de febrer (...) el coneixement del català, fins aleshores un simple mèrit, passava a ser un requisit.
- Decret 132/1996, de 28 de juny, pel qual s'aprova el Reglament que regula l'exigència de coneixements de llengua catalana a les proves d'accés a la funció pública i a les places de personal laboral al servei de l'Administració de la CAIB.
- Decret 222/1996, de 21 de desembre, pel qual s'estableixen les instruccions per fixar els criteris per a la determinació dels nivells de coneixement de català en relació amb els llocs de treball de l'Administració de la Comunitat Autònoma, corresponents al personal funcionari.
- La reforma de l'Estatut de 1999 va significar la consolidació de l'estatut lingüístic amb la introducció en l'article 3 d'un apartat 3 que diu: «Les institucions de les Illes Balears garantiran l'ús normal i oficial dels dos idiomes, prendran les mesures necessàries per assegurar-ne el coneixement i crearan les condicions que permetin arribar a la igualtat plena de les dues llengües quant als drets dels ciutadans de les Illes Balears».
En l'article 17.4 de l'estatut que la comunitat autònoma podrà sol·licitar del Govern de l'Estat la formalització de tractats o de convenis internacionals per fomentar la seva cultura.
En l'article 17.4 de l'estatut que la comunitat autònoma podrà sol·licitar del Govern de l'Estat la formalització de tractats o de convenis internacionals per fomentar la seva cultura.
54.2 i 56.2 de l'Estatut estableixen que en la resolució dels concursos per proveir les places de magistrats, jutges, notaris, registradors de la propietat mercantil i corredors de comerç serà un mèrit preferent conèixer el català.
- Decret 125/2000, de 8 de desembre, pel qual s'estableix l'ordenació general dels ensenyaments de l'educació infantil, l'educació primària i l'educació infantil, l'educació primària i l'educació secundària obligatòria, que en l'article 3.1 proclama que el català és la llengua de l'ensenyament.
- Decret 25/2001, de 16 de febrer, pel qual s'aprova el Reglament que regula l'exigència de coneixements de llengua catalana en els procediments selectius d'accés a la funció pública de l'Adminitració del Govern de les Illes Balears.
- Decret 115/2001, de 14 de setembre de 2001, pel qual es regula l'exigència de coneixements de les llengües oficials al personal docent.
També és important assenyalar que en aquest període, concretament el 2 de febrer de 2001 l'Estat ratifica la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries, que en alguns aspectes -com per exemple la justícia- assumeix compromisos que superen la legislació interna.
|
