El PSM opina. 14/09/2006

DIADES

Fa deu anys es va crear una Diada de Mallorca. Paradoxalment, s’hi posaran d’acord tots els partits tret de l’únic que havia defensat aquesta Festa, el PSM, tot al·legant que només calia dar caràcter oficial a la decisió ja presa pel poble de Mallorca que ha celebrat durant més de 750 anys el 31 de desembre.

Fa deu anys es va crear una Diada de Mallorca. Paradoxalment, s’hi posaran d’acord tots els partits tret de l’únic que havia defensat aquesta Festa, el PSM, tot al·legant que només calia dar caràcter oficial a la decisió ja presa pel poble de Mallorca que ha celebrat durant més de 750 anys el 31 de desembre. Però els consellers-demiürgs optaren per crear una Diada del no-res. Quants de ciutadans devien sabre en aquell moment el perquè del 12 de setembre? Quants n’hi ha que ho saben ara? Quants de pobles del món hi deu haver que no saben el dia de la seva Festa Nacional i quin motiu commemora (o que ho celebren en dia feiner)? Com és possible que havent-hi una festa, amb consens i tradició, la festa civil més antiga d’Europa, que ha sobreviscut a tota mena de vicissituds, se n’hagi hagut d’inventar una de postissa?

El Consell ha hagut de gastar una doblerada perquè els ciutadans comencin a sabre que Mallorca celebra una Diada. Duim deu anys d’una festa del Consell, no de Mallorca. De fet, si el Consell deixés de celebrar-la, o de maldar per trobar-hi assistents, la festa moriria d’inanició.

Els motius per descartar el 31 de desembre són ben munarians. Se’ns diu que és un mal dia perquè és el darrer de l’any, perquè no hi ha escola, i, per més mal, perquè el protagonisme el té Cort... Però també se n’insinuen d’ideològics: la Festa de l’Estendard és pancatalanista. Al cap i a la fi, des de 1229, els mallorquins commemoram l’acte fundacional del país, la nostra europeïtat a partir de la civilització catalana. Com ho fan els menorquins el 17 de gener i els eivissencs el 8 d’agost. I els valencians el 8 d’octubre. En canvi, el 12 de setembre cerca la complicitat (tot i que, afortunadament, no s’hi ha jugat a fons) amb els motius tradicionals del repertori anticatalanista o que, com a mínim, defugen els vincles amb la catalanitat, la mítica del Regne Privatiu.

És significatiu que sigui un 12 de setembre quan es pren en consideració un Estatut que no equipara l’oficialitat del català amb la del castellà i qüestiona el nom de la llengua, introduint fins i tot el formenterer... I no resol el finançament. PP, PSOE i UM s’han tornat posar d’acord.

ANTONI ALORDA
PORTAVEU DEL PSM AL CONSELL DE MALLORCA�