El vot dels immigrants
El dret al vot és el dret a afaiçonar la pròpia societat, cal tractar-lo amb seny, i fer compatibles els drets dels individus i els dels pobles.
El ritme d’arribada d’immigrants suscita noves problemà tiques (o versions més complexes de les de sempre) i nous debats, fins i tot l’extensió del dret de vot.
Sembla prou raonable que els drets polĂtics s’atorguin als membres estables d’una comunitat. És normal que aixĂ ho facem aquĂ, com que ens ho apliquin a fora.
La manera d’establir qui és i qui no és de la comunitat va interessar molt l’Estat modern i ho regulà amb la nacionalitat: Només els “nacionals” podien accedir a la funció pública o l’exèrcit, o poden votar. Però avui aquests motlles, tot i mantenir-se plenament operatius, comencen a crivellar.
La nacionalitat, arreu, s’obtĂ© per ascendència o per residència, apart de les “naturalitzacions” que s’atorguen a qui convĂ©. L’accĂ©s per residència requereix un temps llarg, i, en moltes ocasions (com mĂ©s va, mĂ©s), s’hi sumen d’altres requisits, com el coneixement de la llengua i els valors del paĂs, juraments especials o la renĂşncia a d’altres nacionalitats. En el cas espanyol Ă©s significatiu que s’exigeixin deu anys de residència, tret dels paĂŻsos castellanoparlants en els quals basten dos.
És interessant reobrir el debat sobre la nacionalitat i el dret a vot, aprofundint en el criteri de la residència, però sempre amb un temps raonable, i que, com a mĂnim per escurçar terminis, calguin mostres de voluntat d’integraciĂł al nou paĂs, la seva cultura i els seus valors (la innegociable igualtat entre home i dona, per exemple).
I potser la regulació no ha de ser només estatal. La proclamació de les Illes Balears com a nacionalitat bé haurà de tenir alguna conseqüència. Fins i tot en les eleccions locals, que són tractades com a de menys categoria (Maastrich n’és una mostra). Casos com el d’Escorca o el de Formentera ens han de fer ésser més estrictes alhora d’exigir un veritable arrelament.
El dret al vot és el dret a afaiçonar la pròpia societat, cal tractar-lo amb seny, i fer compatibles els drets dels individus i els dels pobles.
ť
|