|
Entrevista a Pere Sampol
Entrevista realitzada per Antoni Oliver i publicada a Diari de Balears. 
Pere Sampol, actual portaveu del Partit Socialista de Mallorca (PSM) al Parlament i exconseller d'Economia, deixa el seu escó a la cambra autonòmica per dedicar-se a l'empresa privada. Polític amb molta d'experiència i lucidesa -sempre ha sabut visualitzar les situacions polítiques-, ha defensat, en tot moment, un nacionalisme progressista i integrador. Defineix el «cañellisme» -època en la qual va començar en política- com un caciquisme clàssic. Quant a Matas, subratlla que té la mirada més posada cap a Madrid que Cañellas i està donant entrada a potents empreses de fora en una política «impassible» davant la colonització econòmica i mediàtica.
-Vostè va ésser diputat per primera vegada l'any 1991, com veu l'evolució política amb setze anys de distància?.
-Vaig entrar en política l'any 1983, com a regidor del Partit Socialista de Mallorca (PSM) i de diputat al Parlament el 1991. Durant tots aquests anys ha governat la dreta, amb l'excepció d'un període en el Consell de Mallorca el 95 i el Pacte de Progrés de 1990 a 2003. Mai no hi ha hagut una majoria de centre-esquerrra, perquè Unió Mallorquina va impedir les principals polítiques reformistes en qüestió territorial, llei del sòl i una política veritablement progressista. L'esquerra no va tenir vots suficients per fer aquestes polítiques més progressistes.
-Estam davant una societat tant dretana com sembla pels resultats electorals o això és una anàlisi errònia?
-Més que dretana, la nostra societat és classista. Sociològicament, la dreta té instint de classe i vota el Partit Popular perquè té consciència de pertànyer a una classe determinada. Això s'ha pogut constatar. Per exemple, quan durant el Pacte de Progrés, es varen dur a terme polítiques que un determinat sector dels empresaris demanaven i no per això varen deixar de votar PP.
-Vostè ha fet la seva trajectòria política en bona mesura dins el «cañellisme», com el definiria?
-El «cañellisme» és la continuació del caciquisme de principi de segle vint, molt ben explicat per la professora Bel Penyarrubia. Cañellas s'emparava en aquesta estructura caciquil, i creava una xarxa de cacics locals que complien el seu paper de recaptar vots. El sistema clàssic.
-I Jaume Matas?
-Matas és una altra cosa. Està fent política madrilenya i donant entrada als grans grups econòmics i també a l'espai mediàtic que té aquesta dreta. Aquesta dreta econòmica s'obre camí aquí i Matas assisteix impassible a una mena de colonització econòmica.
-Aquesta política pot passar factura al Partit Popular?
-A Eivissa, hi ha una autèntica rebel·lió, una gran resposta popular en contra de les autopistes i, sobretot, contra el caciquisme d'Abel Matutes i la concentració de poder que té. D'altra banda, tenim que a Mallorca el PP, amb els escàndols de corrupció, hi ha tretze batles sota sospita judicial, és impossible que mantingui la seva implantació a la part forana on, el 2003, va tenir uns resultats molt bons, espectaculars. No pens que el PP ara estigui en condicions de repetir aquests resultats, ho té molt difícil.
-Com analitza el panorama polític que s'està formant a Mallorca els darrers mesos?
-Hi ha espai per dos grans partits, PP i PSIB, i per un Bloc Nacionalista i Progressista. En aquests moments, hi ha una coalició preelectoral entre PSM, Alternativa-EU-Vers i en un futur, en aquest Bloc Nacionalista i Progressista, s'hi podria sumar Unió Mallorquina, si aquest partit fes una renovació interna.
-I Esquerra Republicana?
-ERC hauria de format part d'aquest Bloc. L'estratègia seria anar al model gallec, on hi ha una força que agrupa des de posicions de centre-esquerra galleguistes fins a forces sobiranistes. Però ERC se n'ha autoexclòs. Crec que és hora d'exigir alguna responsabilitat a ERC. Fa setze anys que està implantat aquest partit a les Illes i no hi ha tret ni un regidor. Hem sentit dir a Joan Puigcercòs, secretari general d'ERC, que el que volíem amb el Bloc era mantenir els càrrecs. Està clar que les forces nacionalistes i progressistes han de tenir una representació institucional. Algú ha d'anar a les llistes. A més, estam davant una situació d'emergència nacional on el PP està fent polítiques contra el territori, la llengua i la cultura. ERC està fent de clau del PP. El PP sempre ha procurat afavorir i finançar partits satèl·lits, amb la finalitat de dividir el vot. El que fa ERC és aquest paper; però de franc.
-Quines exigències plantejava ERC?
-El 33 per cent dels llocs a les llistes electorals. Se'ls va oferir una representació institucional garantida, en el Consell de Mallorca o en el Parlament. Finalment, s'inclinaren per un lloc de sortida al Parlament, i la possibilitat de tenir vuit o nou regidors a municipis significatius.
-Com explica el rebuig a aquesta oferta?.
-Pens que ERC vol calibrar el seu vot electoral i per aquesta raó no vol fer un pacte amb el Bloc a Mallorca. És l'estratègia tancada de defensa exclusiva de l'espai nacionalista; però pot ser que d'aquesta manera no ajudin el vot nacionalista i progressista.
-Com veu el futur del nacionalisme a Mallorca?
-He comentat que visualitz per Mallorca un Bloc semblant al gallec. A nivell d'Estat espanyol, pens que cal fomentar la feina conjunta dels partits nacionalistes, com es fa al grup Galeuska, plantejant una política d'unitat nacionalista, tenint davant dues grans forces a nivell estatal com PSOE i PP. Hi hauria d'haver una major coordinació entre forces nacionalistes, per combatre l'uniformisme dels partits de tendència estatal. A nivell supraestatal, europeu, s'ha de pensar més en polítiques nacionals, fent aliances amb partit nacionalistes a Europa, i no tant en divisió ideològica dreta-esquerra que fins ara és el plantejament que, majoritàriament, domina.
|
)
