El PSM opina. 06/11/2006

DEFENSOR (NO) DEL (MEU) POBLE

Article de Nanda Ramon, vicesecretària general del PSM-Entesa Nacionalista, publicat a tribunamallorca.cat

Com és sabut, el mes passat, el Defensor del Poble, Enrique Múgica Herzog, va recórrer l’Estatut (Català) davant el Tribunal Constitucional (Espanyol).

No es tractava d’un recurs formal o tangencial, sinó d’una demanda absolutament substancial. El recurs presentat per Enrique Mújica qüestiona pràcticament la totalitat de l’Estatut Català, ja que afecta set dels seus capítols bàsics, 112 articles i quatre disposicions addicionals. La proposta, a més, elimina íntegrament el capítol de Drets i Deures i el de Justícia

El recurs té un marcat sentit corporativista, ja que des de l’oficina del Defensor del Poble s’afirma que considera que l’Estatut envaeix les seves competències, que li pot impedir actuar a Catalunya i que pot arribar a atorgar al Síndic de Greuges competències exclusives en matèria de supervisió de l’activitat de les administracions catalanes. Cosa bastant lògica, no?

L’insòlit recurs d’inconstitucionalitat també té un marcat sentit partidista, ja que la seva motivació sembla més política que no jurídica. De fet, dos dels set capítols recorreguts –el de l’Aministració de Justícia i el de Drets i Deures, aquest darrer recorregut íntegrament– són molt similars als equivalents de l’Estatut Valencià, consensuat entre el PP i el PSOE, i sobre el qual Mújica no ha anunciat cap pretensió d’intervenir. Un cas similar és el de l’Estatut Andalús, contra el qual ja s’ha confirmat que no hi haurà recurs.

Preocupada per aquesta incoherència, vaig visitar la pàgina web de tan il·lustre institució, cosa que sempre s’ha de fer en aquests casos, ja que sol resultar una experiència ben il·lustrativa. Des del portal em saludava Don Enrique davant una gran bandera espanyola. Vaig mirar si era possible consultar la pàgina en una llengua que no fos l’espanyol. És possible, efectivament: es pot consultar en francès i en anglès, però –quina llàstima!– no en català, ni en gallec, ni en eusquera... ni tan sols en valencià.

Vaig mirar i remirar la capçalera cercant altres opcions lingüístiques i va ser quan vaig veure el vertader nom de la institució: DEFENSOR DEL PUEBLO ESPANYOL. Ja deia jo...�