El PSM opina. 29/11/2006

PARC CENTRAL, CENTRAL PARK

Article de Nanda Ramon, vicesecretària general del PSM-Entesa Nacionalista, publicat a tribunamallorca.cat

Quan davalles pel carrer d’Eusebi Estada –tot i les obres, les tanques, les grues, els compressors, la polseguera, les voreres estretes i canviants, els passos de vianants mutilats, la il·luminació deficient, els canvis d’itinerari i el trànsit amenaçador– si aconsegueixes mirar més enllà de l’espai que ha alliberat el soterrament de les vies del tren, veus els edificis de l’altra part de la futura autovia de quatre carrils i et ve al cap una imatge curiosa: el mateix efecte (en miniatura, és clar) que es produeix quan mires l’Est Side des del West Side del Central Park.

La sensació és la d’uns edificis abraçant materialment el parc que els pertany, que els uneix, que els identifica i que fa possible que els visitin 25.000 milions de persones l’any.

El Parc Central palmesà –recordem-ho, promesa electoral del Partit Popular– també és un espai allargat, recuperat dels seus antics usos, envoltat per una densa població i per altes edificacions d’usos diversificats –equipaments públics, zones residencials, restaurants, cafès, botigues, oficines, grans superfícies comercials, esglésies, serveis ferroviaris, tallers, escoles, centres de salut, placetes, avingudes, carrerons...– .

L’entorn del futur parc fa possible una activitat continuada, diversificada, intensiva i canviant de manera que, aprofitant les diferents hores del dia i els diferents segments d’usuaris, el parc podria representar per a Palma un vertader agent de vertebració des del punt de vista social i medioambiental, podria ser una referència per a tots els habitants de la ciutat i podria esdevenir un gran reclam per als turistes que ens visiten. És a dir, es donen totes les circumstàncies perquè el parc sigui un gran èxit per a la ciutat. Com ho és Central Park a Nova York.

Què hauria passat si el 1856, després d’haver comprat els 800 acres –7% de la superfície de Manhattan– de terrenys pantanosos i haver-los recuperat per a la ciutat en un complicat procés de dessecació, les autoritats municipals haguessin pensat que era més pràctic utilitzar-los per fer habitatges, vies ràpides de circulació o equipaments industrials? Què hauria passat si el batle de Nova York hagués pensat que, tot i que era un promesa electoral, podia incomplir-la impunement?

És clar que això no era possible. La tradició calvinista nord-americana penalitza la mentida per damunt qualsevol altra maldat i els novayorkesos haguessin exigit responsabilitats a qui hagués actuat així. �