El PSM opina. 08/08/2007

Un 8 d’Agost esperançador

Article d'opinió de Maurici Cuesta publicat a "Diario de Ibiza" i "Última Hora-Ibiza y Formentera" amb ocasió de la Diada d'Eivissa, el 8 d'Agost

Eivissencs i eivissenques celebram un dia com avui la nostra Diada Nacional, tot commemorant que fa 772 anys els catalans van incorporar aquesta illa als dominis de la Corona d’Aragó, ingressant en una nova nació cultural i adquirint unes senyes d’identitat ben concretes. Allò que és Eivissa és hereva, en molt bona mesura, del què passà a partir d’aquell moment, configurant l’actual societat, complexa i moderna però que, innegablement, descansa –i ha de descansar per ser alguna cosa amb personalitat- sobre la base del 1235.
Enguany, la Diada del 2007 gaudeix de nous aires que ens proporcionen frescor i esperança. Escassos anys enrere es provocaren una sèrie de canvis entre moltes persones d’Eivissa que confluïren en una demanda col•lectiva de canvi, de noves polítiques socials, culturals, territorials, en les infrastructures, en la confiança en els nostres governants. Aquell moviment social esclatà en una tempesta a finals de maig, quasi unànime sobre el territori illenc, la qual provocà els nous aires que ara circulen per Eivissa. En reiterades ocasions he pogut comentar amb algunes amistats que, d’ençà el 27 de maig, la climatologia està sent molt generosa, que el cel és estirat i blau i que es respira una atmosfera més reconfortant.
Aquests nous aires han de ser l’inici del desplegament de les noves polítiques que ha promès la coalició formada per Eivissa pel Canvi (ExC) i el PSOE, unes línies d’actuació més nostrades, autocentrades, sostenibles, mesurades, properes a les persones. Però, també, una manera de fer que ajudi a recuperar la confiança de la societat en la política, en els governants i, sobretot, en la necessitat que té tota col•lectivitat en què els seus integrants participin del disseny de la societat i del món que volen.
Passats quatre anys molt durs –de polítiques dures, en molts sentits- tenim governs d’esquerres, nacionalistes i proteccionistes al Consell, a dos municipis eivissencs, a tots els consells insulars i al Govern de les Illes Balears. Per tant, tenim tot el dret de tornar a somiar amb polítiques territorials modernes i protectores; amb polítiques culturals i lingüístiques que parteixen de la nostra realitat i que s’orienten al món d’una forma oberta i integradora; amb polítiques d’habitatge universals; amb un turisme que ens faci sentir-ne orgullosos i que no ens ofegui; amb unes polítiques socials sense exclusions i que afronti les múltiples necessitats actuals; amb una mobilitat sostenible i útil; amb molt més autogovern per a Eivissa i la totalitat de les Balears, etc.
De moment, la singladura de les noves institucions sorgides del 27 de maig està sent discreta, sense els grans anuncis del 1999, pareix que preocupada per la bona lletra i el no sortir-se’n dels marges. Bé està si els fins són els desitjats per tots els qui donarem suport al canvi. Només una ombra ha aparegut, l’accident del Don Pedro, on s’ha detectat una ràpida actuació pública.
Queda molta feina per fer a Eivissa. Des de l’Entesa (ENE) en som conscients que el rumb que ha de menar aquesta societat cap a escenaris més esperançadors i generadors de confiança i desenvolupament sostenible. Però, el 2007, eivissencs i eivissenques comptam amb eines útils per a aquests menesters. Formacions polítiques com l’Entesa (ENE), moviments polítics i electorals tant interessants com Eivissa pel Canvi (ExC) i els canvis institucionals mencionats. Entre tots i totes podem fer possibles moltes aspiracions, el vent ens bufa favorablement. Us convidam a participar-hi, començant per celebrar la festa del 8 d’Agost.�