El profeta Roig
Article del diputat Antoni Alorda publicat al diari Ăšltima Hora
Fins i tot prescindint dels dĂ©us, ens calen els profetes. Toni Roig, l’à nima d’Al Mayurka, n’és un. Contundent, alegre, rabiĂĽdament humĂ . Potser l’alçada i la barba venerable contribuĂŻen a aquest posat de profeta. No l’havia de menester, el carisma, transmetre autoritat i credibilitat, no el dĂłna una presència, ni tan sols Ă©s un do, Ă©s una conquesta. De fet, havia fet promesa de llevar-se la barba si es salvava Son Espases. Però en aquest paĂs, bastir un argument amb bons principis, no garanteix bons finals.
L’emotiu comiat, en el simbòlic i sacsejat Monestir de La Real, va mostrar el llevat fecund den Toni, l’estima dels afins i el respecte de tots. Els intervinents destacaren que era home-d’una-sola-peça, sense esquerdes, de pedra picada (una espècie en extinciĂł); amb la generositat de les Ă nimes grans i el compromĂs noble, aliè a les mesquineses servils. Un compromĂs que s’arrisca. No sĂ© qui advertia que els profetes no ens eviten els avencs, ens hi llancen.
Als que hem compartit anys de milità ncia, ens ha enriquit d’aprop, però el seu exemple i la seva energia arribaven arreu. En tot cas, la seva contribució va molt més enllà : la creativitat de l’artista, la música, la gatzara del ball, la cultura i el sentiment popular, l’espectacle, l’à nima vibrant en reivindicacions ciutadanes, nacionals o ecologistes. Encenia l’audiència sense haver de cremar res. Durant molts d’anys, tota una vida; i ara vivia un moment especialment dolç i fèrtil.
“No ens fareu callar” no Ă©s el seu epitafi, sinĂł la seva deixa. És bo de dir, però Ă©s quan ho diu en Toni que impressiona, perquè Ă©s cert, en boca de segons qui fa (fan) rialles. Ni amb set lloses damunt la fossa no el faran callar. Ben al contrari, escoltem-lo. Per gaudir, per creure en el paĂs. La seva vida plena ens revela que no serĂ un excĂ©s de gosadia allò que ens perdrĂ , sĂłn els complexos provincians i la pusil•lanimitat que emmenen a errors patètics, que lleven força moral, que esmicolen ideals, que gelen la sang, les il•lusions i el coratge.
ť
|