El PSM opina. 10/01/2009

'Palma en la guerra de civilitzacions'

Article d'opinió d'Antoni Alorda, diputat del BLOC-PSM, publicat al diari Última Hora

El clam de “Al·là és Gran� per carrers mallorquins és una novetat, en segles. Centenars de morts palestins, la immensa majoria civils, assetjats i humilitats a la ratonera de Gaza, n’ha estat el cruel detonant. La indignació, el desemparament. Però això no lleva que calgui tenir-hi esment, com sempre que s’ajunten política, desesperació i la invocació divina.

Ha mort Samuel Hungtington, però la teoria del xoc de civilitzacions es va convertint en el paradigma de més èxit per explicar les relacions internacionals. És preocupant. D’entrada, perquè va més enllà d’una anàlisi acadèmica: el poderosos neocon comparteixen el guió d’un món dividit en civilitzacions enfrontades i s’han disposat a convertir la tesi en una self-fulfilling prophecy, provocant-ho si cal, per tal de mantenir la supremacia occidental (dels seus valors... i dels seus interessos) que només pot garantir la força. El brutal atemptat de les Torres Bessones (i en general el terrorisme dels fanàtics) ha servit per justificar, i accelerar, el procés.

Els fets de Palma ens acaren amb una de les conclusions més inquietants, més aberrants, de la tesi hungtingtoniana: què passa amb els membres d’una “civilització� que viuen en una altra? Són quintacolumnistes? Huntington ho insinua i hi avança molt en el seu darrer volum, sobre la nació americana i els seus perills. Els neocon europeus, amb èxits notables a Holanda o Àustria, s’alarmen amb els terribles perills de la islamització de tota l’Europa. Amb l’actual magnitud de les migracions, decodificar el món en base a aquests paràmetres, convida a la psicosi col·lectiva i converteix el planeta en un immens polvorí. I no oblidem la crisi econòmica i l’atur fent pujar la temperatura i encalentint els ànims...

Aquí mateix he arribat a llegir que protestar contra els atacs a Gaza és una acte antioccidental (!), és fer el joc al terrorisme islàmic (?!). I contra la guerra d’Iraq, també? Per l’amor de Déu, per l’amor de tots els déus! Naturalment que voldríem Forces i Justícia internacionals per jutjar els excessos de Hamas, Hesbol·là i Israel, i per imposar una solució pacífica del conflicte, però dejectar organitzacions civils i polítiques i centenars de manifestants de Palma, i fins posar en entredit les intencions de milers i milers de musulmans que viuen a Mallorca, és un despropòsit. Un despropòsit molt delicat.

Aportacions properes i recents sobre nacions i convivència d’identitats, de Francesc Mira o Isidor Marí, o Climent Garau, són més encertades i profundes, a més d’engrescadores i sanes; però hem de convenir que no forgen cosmovisions com la idea simple d’un futur amenaçat, emesa amb altaveus de gran potència.

Convendrà posar tots molt de sentit comú perquè la por i els prejudicis no ens emboliquin en cap espiral de desbarats. Els millors antídots són la serenitat, la pau i, sobretot, la justícia.�