'En foment del turisme'
Article d’opinió d’Antoni Alorda, diputat del PSM-EN, publicat al diari Última Hora
El President del Foment del Turisme, Sr. Midelmann, ha analitzat recentment els problemes del turisme a Mallorca i n’ha detectat un de gravĂssim. No Ă©s la crisi. No Ă©s el finançament. És la llengua catalana. Segons ell, si som tan caparruts de mantenir senyes d’identitat, perdrem moltes oportunitats en el negoci turĂstic. Alerta, no Ă©s que els turistes no siguin atesos en la seva llengua (aquĂ no detecta gaires queixes), allò que els destrempa Ă©s la llengua a l’escola... i en la retolaciĂł dels carrers.
SostĂ© Midelmann que l’altre gran problema Ă©s que els illencs no volem turistes. I ens compara amb un paĂs on tot els ciutadans es desviuen pels turistes, una societat oberta, tolerant: Egipte. És el model. La societat egĂpcia adora tant els turistes que se’ls ha de protegir... AllĂ els turistes estan encantats amb la llengua (i els continguts) que ensenyen les escoles (ah, i amb la llengua del carrerer).
Però, quines sĂłn les mostres que aquĂ s’odia el turisme? Dues, inequĂvoques. La primera, insistim, tenir llengua pròpia (Egipte Ă©s un paĂs mut). La segona, demanar contenciĂł davant la massificaciĂł. És curiĂłs perquè això ho pensen molts i molts de... turistes. L’OrganitzaciĂł Mundial del Turisme ha assumit lĂmits en base a la capacitat d’acollida i la sostenibilitat. La Carta del Turisme insisteix que, per al bĂ© del turisme, no s’ha de degradar el medi ambient ni la cultura del paĂs.
Segons Midelmann, un altre punt inacceptable és que el sistema democrà tic sigui representatiu i plural, segons ell, només pot governar el partit més votat (sobretot si és el PP), mai pactes, o és una dictadura. És irresistible acudir a l’exemple d’Egipte. Allà sà que la immensa majoria dels diputats són del partit del President (i vius si no ho són, que no van de verbes...), per cert, els altres són dels Germans Musulmans...
Deixem-ho cĂłrrer. De totes maneres, sabem que en el paĂs hi ha gent que pensa com Midelmann, però sap greu que aquest plantejament sorgeixi d’una instituciĂł com el Foment de Turisme, fundada, per cert, per uns pròcers prou reconeguts pel nacionalisme polĂtic (em deman si Midelmann n’ha llegit res). I no s’entĂ©n que sigui la pròpia instituciĂł que ha de fomentar el turisme la que transmeti missatges tan contraproduents (i inconsistents).
Tots ens hem d’arromangar pel futur econòmic i els moments sĂłn difĂcils. El motor ha de tornar ser el turisme, en comptes de l’especulaciĂł. I hem d’afrontar plegats els reptes. Plegats no vol dir posar-nos a les ordres de ningĂş (com sembla exigir Midelmann) sinĂł ponderar tots els interessos en joc. D’entrada cal finançament. Si hi ha problemes de burocrĂ cia, s’han d’afrontar. Si els nivells d’autoexigència pactats els anys 80, ara el propi sector les troba excessius, n’hem de parlar, però obertament, sense subterfugis. En tot cas, cal fer-ho des del respecte.
El que Ă©s absurd Ă©s que se’ns emplaci a deixar de ser un paĂs per ser un decorat. Les Illes Balears sĂłn una destinaciĂł turĂstica de rellevĂ ncia mundial i ho han de seguir essent; però tambĂ© sĂłn ca nostra. Malgrat els exabruptes de Midelmann, no Ă©s incompatible.
ť
|