‘Euskadi: la gran manipulació’
Article d’opinió de Pere Sampol, senador del PSM-EN, publicat al Diari de Balears
El dia després de les eleccions a GalÃcia i al PaÃs Basc és un autèntic escà ndol comprovar la basta manipulació que es fa dels resultats electorals d’Euskadi: “Vuelco histórico en el PaÃs Vascoâ€; “López acaba con 30 años de nacionalismoâ€..., són alguns dels titulars de la premsa més conservadora i espanyolista, que de manera entusiasta ja proclama lehendakari al socialista López. El “antes roja que rotaâ€, segueix vigent per a la dreta espanyola.
Tampoc no deixa de sorprendre que els mitjans de comunicació de l’òrbita socialista també s’apuntin a aquesta eufòria, advocant per un lehendakari del PSOE amb el suport del PP, el seu mà xim rival electoral, i de la UPyD de Rosa DÃez, una escissió del PSOE que té quasi com a única raó ser la denúncia de les polÃtiques del PSOE.
Però el més greu és que per justificar una aliança tan anti natura des del punt de vista ideològic, s’apel•li a la necessitat d’acabar amb el “frontismeâ€, com si l’única coincidència entre aquests partits no fos una concepció nacional enfrontada al nacionalisme basc. Amb l'agreujant que no dubten a manipular les xifres per legitimar aritmèticament allò que resulta repugnant polÃticament.
I amaguen que els vots del tripartit que ha governat els darrers quatre anys (que ha donat suport al demonitzat Pla Ibarretxe), PNB, EA i EB, més Aralar, sumen el 51,8% del total dels votants, enfront dels “grans guanyadorsâ€, els autoproclamats “no nacionalistes†de PSOE, PP i UPD, que sumen el 46,94 %. Obvien, a més, el 8,84% de vots nuls, més de cent mil votants que han emès conscientment un vot nul en protesta per la il•legalització de Batasuna. En definitiva, el moviment nacional basc, entès com el conjunt de forces que defensen obertament la independència d’Euskadi o bé l’exercici del dret d’autodeterminació, per primera vegada ha superat el 60% dels vots emesos. Només la il•legalització de quasi el 9% de l’electorat ha fet possible que el nombre d’escons dels partits nacionalistes espanyols sigui majoria.
Amb aquest panorama, aritmèticament és possible que López sigui lehendakari, però mai un cap de govern hauria tingut tan poca legitimació democrà tica, amb més del 60% dels vots emesos clarament en contra.
No sabem si al final es consumarà tal aberració. Però només el fet que es plantegi la possibilitat que un candidat del PSOE sigui proclamat lehendakari amb els vots de la dreta corrupta espanyola i la ultranacionalista Rosa DÃez hauria de repugnar qualsevol persona amb un mÃnim de sensibilitat democrà tica.
Encara resta una última reflexió. Són molts els ciutadans nacionalistes no espanyolistes que, de bona fe, s’han cregut el missatge federalista del PSOE: allò de “més PSIB que PSOEâ€, en el cas de les Illes. Comença a ser hora de fer-s’ho mirar. Comença a ser hora, per exemple, de deixar de qüestionar tot el que fa el PSM mentre al PSOE se li justifiquen tots els fets consumats que dia a dia ens porten cap a una Espanya excloent, fanà tica i (monolÃticament) castellana. O és que fins i tot intentaran justificar les aliances del PSOE amb el PP i Rosa DÃez?
|