"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 28/04/2009

'Funció pública, sanitat i responsabilitat'

Article d'opinió de Maurici Cuesta, secretari general de l'Entesa Nacionalista i Ecologista d'Eivissa (ENE), publicat al Diario de Ibiza



L´any 2000 el Govern de les Illes Balears va rebre les competències de sanitat del Govern central. Serveis i treballadors i treballadores, presents i futurs, passaven de dependre d´una Administració monolingüe en castellà a una que tenia -i té- una legislació per la normalització lingüística de la llengua pròpia de les illes Balears, el català. Aquest nou servei públic arrencà amb una anomalia: mentre que a tota l´Administració pública balear el coneixement del català era un requisit -legal i constitucional- per convertir-se en funcionari o funcionària, interí o de carrera, a la conselleria de Sanitat i a l´Ib-Salut, no, només era un mèrit. Llavors, la conselleria o no s´atreví a impulsar l´equiparació de l´accés a la funció pública amb la resta d´ens del Govern, o no tengué prou temps, no ho sé. Primera gràcia al sector públic sanitari.
Òbviament, el govern popular 2003-2007, no ho impulsà. El 2009, l´actual responsable de la Sanitat balear i tot l´Executiu illenc han decidit fer una passa coherent, i obligatòria, en aplicar el requisit del coneixement del català per l´accés a les places que es treguin a la llum. Ara bé, en comptes de demanar un nivell C per als metges i metgesses -llicenciats universitaris, als quals se´ls demana el C a la resta de places homologables a l´Administració balear- se´ls demana un B. Segona gràcia. Per si no fos poc, es dóna una pròrroga de dos anys amb posterioritat a la incorporació laboral per poder acreditar el nivell exigit -generós termini, mentre que la resta de funcionaris públics ho han de demostrar ipso facto. Tercera gràcia. Amb totes aquestes gràcies i consideracions especials, tot el personal laboral sanitari hauria de callar davant la nova normativa en honor al privilegi obtengut, i per respecte a la resta de col·lectius públics balears? Quina talla moral tenen els sindicats i les persones que s´han aixecat en armes contra la mesura de la conselleria de Sanitat? Què fan protestant treballadors catalanoparlants tant renegats que no accepten una mesura tan bàsica per poder fer normal la seua llengua materna?
Entenem que hi ha un principi bàsic: els criteris per accedir a la funció pública han de ser clars i iguals en tots els seus àmbits. A partir d´ara, per accedir a tota la funció pública, tot aspirant a servidor o servidora públic haurà d´acreditar conèixer la llengua de la terra on vol treballar. Qui no vulgui ser metge o infermera públics ja sap què no ha de fer. Simple. Raons per al canvi normatiu? Tres: equiparar l´accés a tota l´Administració balear -malgrat les gràcies anteriors, possibilitar que tot usuari pugui ser atès per persones que l´entenguin i que no es vegi obligat al vergonyós canvi de llengua perquè a aquell facultatiu no li ha donat la real gana d´aprendre la llengua pròpia d´Eivissa després d´anys de residència (casos reals, n´hi ha un munt), i, finalment, estendre el fet que el català sigui una llengua normal a tots els àmbits públics.
Us heu adonat en quina llengua estan escrits la majoria dels cartells no fixos a centres de salut i hospitals d´Eivissa? Idò, en català, no ho estan. La conselleria de Sanitat haurà de començar a corregir aquestes anomalies. Ah, i un avís per a navegants: properament vendran a les illes Balears les competències en matèria de Justícia. I s´hi haurà d´aplicar el mateix criteri com a administració pública.
Mentrestant, el PP, un partit amb aspiracions de govern, fa un irresponsable paper en rebutjar que el català sigui un requisit a la Sanitat. Tot de portaveus catalanoparlants renegats rebutjant que la seua llengua materna, i pròpia d´Eivissa, sigui demanada als servidors públics. Se´ls veu el llautó; no fan qüestió que el coneixement de la llengua castellana sí que és un requisit per accedir a tota la funció pública, estatal, autonòmica o local. Per què?



Enllaos

Podeu llegir l'article original amb aquest enllaç


      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: