‘O ve la reacció o torna La Reacció’
Article d’opinió d’Antoni Alorda, membre de l’Executiva del PSM-EN i diputat pel BLOC, publicat al diari Última Hora
La situació econòmica és difÃcil, la social, alarmant, amb dades espectaculars de persones sense feina. En aquest context, és injustificable que el Govern generi tantes notÃcies per crisis entre els socis. Antich no es pot instal•lar en l’anar tirant al cost d’aturar projectes i sota provocacions permanents. La situació s’ha de resoldre, amb dià leg, amb seny, però sense renunciar a la fermesa, la que calgui.
Només un exemple: el tren. Tenim un compromÃs polÃtic d’obrir lÃnies, hi ha una crisi punyent que agrairia obra pública d’immediat, i tenim un conveni de més de 400 milions d’euros. Certament s’haurà d’escoltar tothom i aportar garanties tècniques i ambientals, però, en haver de dar el sus, decidir. Sense enredar.
La irrupció de Nadal al Govern ha suposat envestides constants a l’estabilitat polÃtica. UM s’ha d’aclarir si vol continuar en el pacte subscrit, que passa per assumir els parà metres que donen sentit a l’entesa (el primer gest és retirar l’esmena de Son Baco); o, pel contrari, presentar la ditxosa moció de censura i governar amb el PP.
A tot això, amb una col•lecció de crisis, l’econòmica, la polÃtica, la sanità ria, la lingüÃstica... el nacionalisme d’esquerres també hi aporta el seu granet amb una guerra absurda. A fi de fermar curt una coalició a les eleccions autonòmiques, ERC ha vetat el PSM a les eleccions europees. La manera de sumar, dividir. Davant tanta sagacitat polÃtica, confés les meves limitacions: no ho entenc. Tanmateix, com que em cansa la politiqueria de l’astúcia, el secret i el cà lcul, la gatera de tacticisme, m’estim més simplificar: ERC volia vetar el PSM i ho ha fet. S’hi ha hagut d’esmerçar, el PSM té suports sòlids, però ho ha pogut forçar grà cies als vots que té a Catalunya, no als de les Illes Balears: una mostra de jacobinisme per prendre’n nota. En tot cas, ens hem cobert de glòria, tots; però destaca el paperet d’un partit amb la història i el pes d’ERC. I pensar que hores d’ara n’hi ha que es senten estadistes... què enfora queden els Prat, Macià , Companys, Pujol...
Mentrestant, el PP, el protagonista de la corrupció i els excessos, puja a les enquestes electorals. Tanmateix, la sortida d’escena d’Estarà s (sembla que seguint l’estela de Jaume Matas que va fugir pel forat del moix), en tot cas, la fractura del lideratge, obri escenaris incerts. És difÃcil que el PP guanyi les eleccions, ara, si els partits del pacte no estan a l’alçada, les perdran.
|