El PSM opina. 10/08/2009

‘Criteris lingüístics en la revisió del nomenclàtor de Palma’

Article d’opinió de Nanda Ramon, regidora de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística a Palma i vicesecretària general del PSM-EN, publicat al Diario de Mallorca

El 1797 va tenir lloc la confecció del primer nomenclàtor oficial de la ciutat de Palma i la consegüent retolació dels carrers. Fins aleshores, la toponímia urbana havia estat exclusivament oral i sense valor administratiu, ja que la unitat bàsica de divisió i orientació dins la ciutat era la illeta.

Fins aquell moment, tanmateix, cada carrer tenia una nom ben definit que espontàniament el poble li havia donat i que es transmetia generació rere generació. És aquest corpus el que denominam "noms tradicionals", que tenien el seu origen en aspectes diversos: edificis o institucions que s´hi ubicaven, activitats dels seus habitants, característiques morfològiques de la via, fets assenyalats que hi haguessin ocorregut... El 1797, seguint ordres emanades de Carles III, es procedí a la primera retolació dels carrers de Palma utilitzant unes petites rajoles (20x20) que, en alguns casos, encara es poden veure a diferents indrets de la ciutat i que no s´han de confondre amb unes altres rajoles –estèticament molt semblants– que va manar col•locar el darrer consistori del règim anterior, i de les quals parlarem més envant.

El nomenclàtor del 1797 va ser confeccionat per l´escrivà de la Reial Audiència Joan Vallori, que hi va recollir els noms tradicionals, que transcriví en català, amb article literari i amb l´ortografia prenormativa pròpia d´aquella època. Segons el llistat que en fa Diego Zaforteza Musoles (La ciudad de Mallorca. Ensayo histórico-toponímico, tom I, pàgs. 225-228) es tracta de 360 noms tradicionals, que es transcriviren i retolaren en el seu moment amb la forma estàndard de l´article:

- Carrer dels Capuchins, del Olivar, del forn del Vidre, dels Frares, de la Clavaguera, de las Corralassas, de la font de ne Xona, del Pou del Arbossar, de las Torretas... I aquesta és la retolació que encara trobam a les rajoletes de 1797 que han superat el pas del temps. Entre aquesta llarga enumeració, per exemple i per evitar enceses polèmiques, trobam, al Quarter de Sant Jaume, la "Costa de la Pols" (sic).

Posteriorment –1862-1863– aquests noms varen ser sotmesos a profundes revisions –per traduir-los al castellà, per eliminar els elements vulgars, malsonants o ridículs, per introduir-hi personatges o fets remarcables... El nomenclàtor de la nostra ciutat en el moment d´instaurar-se la democràcia responia en gran part, per tant, al fixat per la reforma toponímica del 1862-63, tenint en compte, però, que el 2 de maig de 1942 s´hi introduïren, a més, uns 300 noms de carrer vinculats majoritàriament al règim franquista i que es localitzaren, sobretot, a l´Eixample de la Ciutat.

L´abril del 1978, a la acaballes del mandat del batle Paulí Buchens, es va constituir una comissió encarregada de la redacció d´un estudi per a la retolació annexa de les principals vies de la ciutat, que reflectís el nom antic o tradicional dels carrers i que imitàs estèticament les rajoles del 1797. Es va proposar la retolació –ornamental i sense valor oficial– de 102 carrers del barri antic i s´encarregaren a Ceràmicas Mallorca 206 rajoles, que costaren 56.650 pessetes.

Aquesta mesura, carregada de bona voluntat –ja que pretenia posar en valor els noms tradicionals i, al mateix temps, evitar la confusió provocada per la coexistència de dos noms per a un sol carrer–, va crear a la llarga una confusió encara major, ja que resulta molt complicat distingir les rajoles col•locades el 1797 de les col•locades el 1978, a les quals de cap manera es pot donar el mateix valor històric. El llistat "ornamental" de 1978 es va fer sense gaire rigor –no sempre es va recuperar el nom de 1797– i amb la incoherència provocada per l´ús d´una ortografia prenormativa i l´aplicació de criteris contradictoris.

Així, hi trobam noms com d´els assaonadors, Porta d´es Camp, de sa gerreria, d´el Socos, de sa Posada de Lluch, d´es Forn de la Creu, d´els argenters, d´es Forn d´es Vidre, d´es pou de l´arbossar, d´els horts, d´es vi... Com podem veure, hi conviuen, sense cap criteri aparent, els dos tipus d´articles i es fa un ús gens racional de majúscules i minúscules. També hi trobam formes diferents per als mateixos noms dels carrers retolats el 1797 (del forn del Vidre –1797–/ d´es Forn d´es Vidre –1978–).

A partir de 1979, el nou consistori democràtic es marcà l´objectiu de normalitzar els noms dels carrers de la ciutat i de revisar integralment i profundament la toponímia ciutadana, corregint els errors del passat, en coherència amb les exigències contemporànies i essent especialment acurats en el cas del centre històric. És per això que, des de fa 30 anys els noms dels carrers de la ciutat responen als criteris següents, comunament acceptats:

- La forma oficial dels noms dels carrers de Palma és en català.
- La forma recollida i retolada respon a la de la llengua estàndard.
- Prioritat absoluta dels noms tradicionals, especialment al barri antic, però també amb una acurada recuperació de la toponímia tradicional subjacent en el cas de la toponímia fora porta.

El fet que la reforma del nomenclàtor que començaren el batle Aguiló i el regidor de l´àrea, Joan Perelló, no hagi estat conclosa definitivament per qüestions diverses –després de 30 anys encara queden als nostres carrers noms en castellà o subjectes a criteris contradictoris– fa que el conjunt de la toponímia oficial contingui clares incoherències i tractaments diversos. A partir del 2007, el nou consistori es va marcar com a objectiu la revisió definitiva del nomenclàtor des de diversos punts de vista:

- Normalització lingüística.
- Adaptació als nous valors democràtics.
- Salvaguarda dels noms tradicionals.
- Subsanació d´errors.
- Recuperació de la toponímia popular tradicional.
- Incorporació de personatges i fets remarcables (en el cas de les vies noves).
- Augment de la presència de noms femenins.

A tal efecte es va constituir la Comissió de Toponímia de Palma integrada per les dues federacions d´associacions de veïnats, l´Associació de Memòria Històrica de Mallorca i tècnics municipals de les regidories de Cultura, Població i Igualtat. Per començar la revisió, es va encarregar a la Universitat de les Illes Balears un estudi previ per fixar els criteris i els objectius, que havien d´orientar la feina de la Comissió, que, en tot moment, ha comptat amb la supervisió de la UIB. Els dos darrers anys, s´han elevat al Departament de Població unes 300 propostes sobre diferents actuacions:

- Retolació de nous vials: 94
- Normalització de noms: 125
- Substitució de noms vinculats al règim franquista: 77

Analitzant un cas pràctic ben aclaridor, i ja que és un dels exemples més utilitzats en les diverses polèmiques que se susciten sobre aquesta qüestió, hem de recordar que el nom de "Costa de la Pols" és un nom tradicional ja recollit i retolat el 1797 amb aquesta forma. Que la placa de la seva retolació actual va ser col•locada pel consistori palmesà el març de 1990 (fa 19 anys!), que no ha estat objecte de revisió en l´actual mandat i que la rajoleta ornamental que conviu amb la placa oficial (Costa de sa pols) va ser col•locada el 1978.

Pensam que la revisió que duu a terme l´actual consistori està presidida pel realisme, la moderació i l´esperit de consens, ja que està feta únicament des de l´amor a la terra, la fidelitat a la història, els criteris científics i la fe en el futur del nostre poble. És això, precisament, el que la fa assumible per tots els grups polítics i tots els sectors d´opinió.�