|
'Viacrucis d’UM, sermons al PSM' (resposta a Melià )
Article d'opinió d'Antoni Alorda, membre de l'Executiva del PSM-EN i diputat del BLOC i PSM-Verds, publicat al Diari de Balears. 
Josep Melià, màxim responsable d'UM, dedica el seu article setmanal a dBalears a tractar sobre una suposada síndrome de satèl·lit que té l'esquerra nacionalista del país respecte del PSOE. Variacions sobre el tema que un veritable partit nacionalista no pot tenir més components ideològics i, aquí, s'ha de limitar a ser frontissa equidistant entre PP i PSOE: si tomba cap a la dreta o cap a l'esquerra, esdevé un escolanet dels dos grans partits espanyols.
La realitat política d'arreu del món i la pràctica política a les Illes Balears durant més de trenta anys ho desmenteixen. Podem comparar en voler les aportacions en els governs de la frontissa UM amb les del PSM, al govern i a l'oposició. Repararem, per exemple, que el pacte de govern PP-UM de 2003, el pacte Matas-Munar, no recull una sola paraula sobre identitat ni autogovern. Certament, el PSM també ha vetllat per les propostes ecologistes i progressistes, ens en declaram culpables, però sense descuidar mai la vessant nacionalista.
Diu Melià que som condescendents amb el PSOE i, amb els aires que corren, sembla que fa referència a la corrupció. No és cert, el PSM va fer la seva modesta contribució a la crítica de les grans corrupcions del PSOE durant el darrer González i, ara, hem forçat un codi de responsabilitats polítiques per aplicar a propis i a estranys (també al PSOE), un codi signat i incomplert per UM en el cas Nadal, que va ser detonant de les destitucions. El PSOE sabia que, o cessava UM, o abandonàvem el govern. Aquesta decisió es pot qualificar de moltes maneres, certament, però encaixen poc en la síndrome de satèl·lit.
Per altra banda, UM ha tengut senador a Madrid: podem comparar en voler la seva tasca amb la de Pere Sampol. UM ha votat tots els Estatuts d'Autonomia amb PP i PSOE, el PSM només un, el no nat de 1991, que incloïa el concert econòmic, va ser amb el PP, contra el parer del PSOE, igual que la llei de règim especial. I l'actitud davant l'aznarisme? No seguesc. De fet, el PSM no ha tengut la relació privilegiada d'UM amb el PSOE, amb l'oferiment de presidències. UM ha malavejat perquè el PSM mai n'obtingués cap, fins i tot l'ha negat com a interlocutor, parlant només amb PP i PSOE, supòs que feia així la seva contribució a la percepció de satèl·lit. És cert que el PSM no ha tengut els ressorts mediàtics, els diners i els "voluntaris" d'UM per fer arribar el seu missatge, però el missatge hi és i ha fet el seu forat en la societat mallorquina.
De totes maneres, és cert que els governs de coalició tenen servituds, Melià ho admet i per tant no hi insistiré, només aprofit per apuntar que seria positiu donar-nos més marge de maniobra perquè la ciutadania percebi més clarament les diferències, que hi són i de fons. També és segur que hi ha elements millorables en la pràctica política de l'esquerra nacionalista. Els consells i reflexions són benvinguts. Però el bonjesús, que era el bonjesús, patia en silenci el viacrucis, agraint l'ajut per portar la creu. Hi ha moments que el sermó és en l'actitud i no en les paraules.
Potser el màxim responsable d'UM trobaria avui altres prioritats que qüestionar l'actuació de l'esquerra nacionalista i fer-ho per comparació amb la d'UM. Avui és fàcil contestar amb comparacions que freguin la crueltat. No ho faré. Exigesc a UM que depuri responsabilitats i aclareixi les greus acusacions sobre la seva actuació, però li desitj la recuperació i sort en la refundació que apunten. Potser un dels canvis seria el respecte (crític, naturalment, amb diferències ideològiques, naturalment) per les aportacions del nacionalisme progressista i ecologista del país.
|
)
