|
'Egunkaria i Garzón'
Article d'opinió d'Antoni Alorda, membre de l'Executiva del PSM-EN i diputat del BLOC i PSM-Verds, publicat al diari Última Hora. 
L’any 2003 el jutge Del Olmo va tancar un diari acusant-lo de formar part d’un entremat terrorista. Una mesura per sis mesos que ha prorrogat amb gèlida meticulositat. Va tancar i incomunicar l’equip directiu; el director va denunciar tortures, el president va estar empresonat devuit mesos. Ara, el tribunal diu que no hi havia cap base. Parlam de tancar sense motiu un mitjà de comunicació lliure durant set anys, l’únic diari en basc del món. Regira.
Els Comitès de prevenció de la tortura del Consell d’Europa i de Nacions Unides han denunciat els abusos en les detencions en règim d’incomunicació, tant del gust d’un col·lega de Del Olmo a l’Audiència Nacional, Baltasar Garzón. Desconfiau sempre de les jurisdiccions especials i reparau en el seu paper en els règims no democràtics. Garzón dóna nom a una operació policial en motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona, amb detencions sense cap ni peus, que va acabar amb sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans on s’afirma que les denúncies per tortures dels detinguts no havien estat investigades pel jutge com calia... Regira.
El pronunciament sobre Egunkaria no ha causat cap maldecap a Del Olmo. Com tants i tants de terribles “errors” judicials. Recentment, a Palma, un senyor ha estat tancat devuit mesos perquè es pensaven haver-lo trobat amb droga i s’enredaren tot aquest temps per constatar que no ho era!
En canvi, Garzón afronta un judici per prevaricació. El motiu? Gosar obrir una investigació dels crims de la guerra del 36 i la repressió franquista. És mal de fer no tipificar aquelles salvatjades com a crims de guerra i crims contra la humanitat i, com a tals, imprescriptibles. El Tribunal Suprem no ho ha entès així i va ordenar l’arxiu del cas. Lamentable. Però no n’ha tengut prou i, ara, impasible el ademán, persegueix a qui pretengui investigar-ho. És possible? És un malson?
A Garzon no l’acusa la fiscalia ni cap afectat, sinó una acusació popular (té sorna l’adjectiu), amb tan poca carn, que no l’acusen amb el dit sinó amb la falange. I això que el Suprem ens havia explicat que no pot haver-hi judici si només hi ha acusació popular, doctrina Botín en diuen, en “honor” d’aquest senyor... Hi ha cap demòcrata al món que pugui no anar regirat? I indignat. La situació és kafkiana i el so de fons, per fluix que sigui, del “volverán banderas victoriosas”, infame.
|
)
