|
'Lleis del sòl'
Article d'opinió d'Antoni Alorda, membre de l'Executiva del PSM-EN i diputat del BLOC i PSM-Verds, publicat al diari Última Hora. 
Fa trenta anys que esperam una llei del sòl, no hi havia manera de comanar la criatura i ara ens ve bessonada. Avui, el Parlament tramita dos textos i no un de sol (J): el del Govern i el d’UM.
Diu UM que el va registrar perquè el Govern no ho feia. Si aquest és el motiu, ja s’ha esvaït, i es podria assumir que el document de treball lògic és el governamental. Tanmateix, el dia que va entrar la proposta d’UM, el projecte de llei ja era a l’ordre del dia del Consell de Govern...
El projecte de la Conselleria respon a un treball llarg entre tècnics i polítics de les diverses institucions implicades i a aportacions molt diverses, no debades va ser publicat en la pàgina web de la conselleria a finals de 2008, i ha passat per tots els filtres d’aquesta mena d’iniciatives, com ara el dictamen del Consell Econòmic i Social. I el text d’UM?
També cal suposar que Melià defensa el text que va coordinar Bartomeu Vicens pel seus continguts. El PP tot d’una va expressar-hi el seu suport. No és ciència infusa, només experiència. La coincidència de PP i UM en normativa territorial sol ser símptoma suficient per diagnosticar la malaltia.
Però, pot ser una maniobra per què no hi hagi llei? Per què costa tant culminar el procés? El primer projecte de llei fou elaborat durant el Pacte de progrés (Cabellos), tot i que el que va arribar més enfora és el text del PP (el de Jaume Massot, avui complint condemna per temes urbanístics), que fou, afortunadament, retirat.
La llei del sòl s’ha inclòs entre les mesures contra la corrupció perquè encotilla l’especulació i modula els efectes taumatúrgics de dibuixar una retxa en un plànol: fàbrica de rics que no fabrica riquesa. Cal garantir l’interès social de les promocions, evitar el desenvolupisme salvatge, garantir habitatge i sòl industrial a preus raonables. Calen eines per reconvertir àrees degradades i contra la rururbanització. Cal simplificació burocràtica i reaccionar davant les infraccions, afrontant les situacions existents.
Cal, sobretot, animar a la participació i exigir transparència: que siguin els ciutadans els que debatin la ciutat que volen i no s’afaiçoni a cops de convenis clandestins. Satisfer la qualitat de vida de tots, en comptes de la cobdícia d’uns quants.
I pensar en el futur. Ja ho diu Marilyn: la nostàlgia no té glamour.
|
)
