|
'Bauzà i Salom-ó'
Article d'opinió del diputat del PSM-BLOC publicat aquesta setmana al diari Ultima Hora. 
Les declaracions de Bauzà contra la llengua catalana (en unes declaracions que fan empegueir) mostren el tarannà i les prioritats del nou líder del PP; i violenten el partit.
La decisió autocràtica, salom-ónica, en una qüestió tan delicada com l’elecció d’un cap de llista, marca estil; i indisposa líders i agrupacions importants. Això de fer de Salomó i voler tallar un nin per mig, només escau a un rei coronat i amb poder inqüestionable, o corr el risc que les mares el deixin fet un ecce homo.
Les dues polèmiques s’alimenten, no només pel perfil de Salom i per venir digitada de Madrid, sinó perquè les divisions fan que interessi ideologitzar les diferències, com a armes que cal tenir a l’abast, i que no interessa descarregar. La cohesió humana d’un projecte polític és un tresor molt preuat, imprescindible per treure tot el profit a les pròpies potencialitats.
El procés convida a reparar en el mèrit i el valor d’encertar en l’empoderament de la militància, elegint els candidats en primàries, per exemple; i fer-ho compatible amb la cohesió: un partit que resol les diferències votant, en un joc de minories i majories, de govern i oposició, malament rai; o assoleix mecàniques de consens, assumint conjuntament solucions de compromís, sense vencedors ni vençuts, o s’enreda en l’estrès de lluites internes.
Aquesta vegada la mala maror al PP deixarà seqüeles, tot i que les aigües aniran tornant a mare, no debades tothom sap com n’és de conservador el mapa polític. Potser Font hi fa voltes, sap que és difícil, però que, si hi ha un espai amb alguna possibilitat (necessari si Bauzá segueix provocant), és el de la dreta regionalista. En què potser sigui un projecte conjuntural. Però també sap que el PP no està per coalicions, enterrades d’ençà l’AP-PDP-UL i l’experiència PP-UM.
La unitat en un sol partit té un enorme valor, per això, tot i el cost de la implosió d’ofertes que sempre assetgen l’esquerra, sorprendria que el PSOE promogui coalicions, com li demanen EU o Entesa. O que ho fes UM, tot i moure’s prop del 5%. El PSM n’ha pres nota, i ara insisteix en reunir tota l’esquerra nacionalista, i es coaliga amb un partit lleial, compatible, Iniciativa-Verds. UPyD vola en solitari, i deuen volar baixos, perquè si Bauzà els hi roba el missatge contra la llengua del país (quin trist, miserable honor), els deixa sense discurs.
Antoni Alorda, PSM
|
)
