|
'Obrint camins'
Article d'opinió del diputat del PSM, publicat aquesta setmana al diari UltimaHora. 
Literalment. Dues passejades d’ahir mateix, al Molí des Castellet a Calvià i pel camí de Can Mallol a Establiments, se sumen a l’efervescència d’actuacions per a la recuperació de camins dels darrers mesos, en bona mesura gràcies a la tasca d’una activa i documentada Plataforma de camins. És just i necessari. Necessari, però no suficient.
La creixent parcel·lació del sòl rústic, la rururbanització i la generalització dels usos no agraris els darrers cinquanta anys, ha comportat el tancament de finques i la prohibició del pas innocu tradicional per propietats privades (a cercar caragols, espàrecs o cogomes, res nullius, encara), però, a més, ha promogut la privatització i tancament de camins que havien estat usats per tothom, sense gaire preocupació per qüestions de propietat; al domini públic no li calien títols. Fins no fa gaire, no es planteja la intimitat en camp obert i l’únic motiu per tancar eren els animals.
Per altra banda, creix la demanda ciutadana d’accés al medi natural, per gaudir del paisatge, el patrimoni i el medi ambient, i es revaloritza la xarxa de camins per usos de lleure i esportius, sense oblidar l’interès de paisatge i senderisme com a recurs turístic (assumit per l’agenda 2000 de la Unió Europea). En el plet sobre la recuperació del camí a l’oratori de Sant Pere (un plet guanyat), qui l’havia tancat acusava l’ajuntament de voler obrir per afavorir l’excursionisme..., la Sala li contesta que seria un motiu ben justificat per l’interès general. De fet, són drets ciutadans que cal garantir, com és indefugible defensar el patrimoni públic, des del respecte a drets legítims, i evitant els perjudicis de la massificació o el vandalisme.
Les administracions estan obligades a reaccionar, i pens que hem posat fil a l’agulla, però ens cal més intensitat, més fermesa (i més claredat normativa i competencial). No és un desig, és una obligació. Talment ho estableix el Tribunal Suprem que arriba a dir, en una sentència citada en vàries ocasions per la nostra Sala, que podrien desaparèixer béns de domini públic “si no es posa fre a la cobdícia dels particulars”.
Hi ha moltes reivindicacions pendents (“camins, somnis i promeses”, deia Sopa de Cabra); però, com férem en el Fangar de Manacor, també és bo reparar en els avenços. El sa inconformisme no ens ha de furtar fruir de les victòries, i, amb elles, prendre consciència de la utilitat, i la justícia, del propòsit.
Antoni Alorda, PSM
|
)
