|
'L'exemple de Son Bosc'
Article d'opinió del membre de l'executiva del PSM-EN i Conseller de Medi Ambient i Mobilitat del Govern, publicat aquesta setmana al Diario de Mallorca 
L’altre dia rellegia Turisme sostenible a la Mediterrània, del MED Forum, i em sorprengué que aleshores, al 1998, ja es fessin importants recomanacions als vint-i-dos països costaners davant l’oferta turística, cada cop més estandarditzada, que reprodueix de forma gairebé mimètica les mateixes formes d’ocupació del territori. Recomanacions que pivotaven envers la singularització i la qualitat ambiental de les destinacions turístiques. En llegir una de les recomanacions, preservar els espais litorals vulnerables amb l’objectiu de no disminuir-ne la biodiversitat i evitar-ne la degradació, no he pogut evitar pensar en el cas de Son Bosc. I és que, en aquest país nostre, sovint es parla de creixement sostenible, de canvi de model, de noves iniciatives... però a l’hora de la veritat, quan els interessos pitgen, retornen les velles idees. Si no és així, com es pot explicar que en ple 2011, després de tot el que s’ha dit i escrit, hi hagi encara qui defensi l’interès autonòmic d’un camp de golf sobre un espai natural? La incredulitat o la ignorància –preferesc descartar la perversió– han aconseguit tapar la rellevància ecològica de Son Bosc, i han deixat aflorar les oportunitats d’aprofitament per sobre de la reivindicació ecologista o la veu de la comunitat científica. Vull recordar que Son Bosc va ser declarat parc natural l’any 2003, però el Govern Matas va anul·lar el decret sense cap justificació tècnica o científica. Era l’època en què el Govern del PP es dedicava a retallar els parcs naturals (el parc de Llevant, reduït el 90%; el parc de cala d’Hort, totalment eliminat ) i aleshores, tocava el torn a l’Albufera de Mallorca. La zona de Son Bosc és un espai natural limítrof amb l’Albufera i, ecològicament, en forma part. Té un elevat valor ambiental i valors florístics i faunístics indiscutibles. Aquesta important vàlua natural ha estat reiteradament reivindicada per la comunitat científica: TAIB, IMEDEA, especialistes UIB, Planta Europa, GOB, WWF/Adena, Wetlands international, SEO/BirdLife, RSPB del Regne Unit i reconegudes autoritats científiques, com ara Richard Bateman.
Però ha hagut de ser la Convenció internacional sobre zones humides (la Convenció Ramsar) qui, en un informe oficial, després d’una visita detallada i entrevistes amb tots els interlocutors, hagi establert de manera contundent la necessitat de preservació de Son Bosc. Ramsar deixa ben clar que la zona ha de tornar a formar part del Parc Natural i s’ha de procedir a la derogació de la llei 9/2010, que ha declarat d’interès autonòmic el golf de Son Bosc. La Convenció internacional també encoratja el Govern a declarar definitivament ZEPA (Zona d’Especial Protecció per a les Aus) tota la zona i en recomana també la figura de LIC (Lloc d’Interès Comunitari).
Aquest informe remès al Govern de les Illes Balears i al Ministeri de Medi Ambient ha estat tan clar i llampant que la IUCN (Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa), la més important entitat mediambiental internacional, amb condició d’observador de Nacions Unides, ha demanat al Govern la protecció definitiva de la zona.
Desconec el futur que Son Bosc arribarà a tenir, però estic convençut, si més no, que des de l’actual Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat hem aconseguit –així com era obligat– posar-ne en valor la biodiversitat i importància ecològica, i ara, amb la declaració definitiva de ZEPA, començar a protegir el seu patrimoni natural. M’agradaria que arribàs a ser un exemple exportable de recuperació ambiental i, alhora, d’aprofitament intel·ligent. Que contribuís a la singularització i a la qualitat ambiental de la badia d’Alcúdia, sens dubte, factors determinants del futur del producte turístic. Mentrestant, cal donar les gràcies a persones i entitats que no han permès que es perdi irreversiblement una part tan important del patrimoni natural. El temps, com passa sovint, els ha donat la raó.
|
)
