El PSM opina. 13/06/2011

‘#democràciareal’

Article d’opinió del diputat Antoni Alorda, publicat al diari Última Hora

Les eleccions tornen treure la pols a polèmiques clàssiques sobre la representació entre elegits i votants o entre candidats i partits.

La decisió d'una candidata a Alcúdia de votar contra el parer de la candidatura i els partits que representa (PSM-IV), i la resposta del PP, àvid, insaciable, que, malgrat la palesa pèrdua de legitimitat democràtica de la regidora (al contrari, aprofitant-se'n), la convida al govern municipal, resulta un espectacle deplorable, trist, i contribueix a remoure la indignació contra un sistema que es percep malgirbat, injust; encén la sang a tots els que la frustració o el cinisme no els ha aigualit les venes.

Per altra banda, que el PP, havent repetit els resultats de 2007, arrasi en la representació, provoca perplexitat. O que un 27% del cens representi una majoria aclaparadora.

Tant de bo la justificada indignació que hi ha al carrer serveixi per gestar una societat més justa i democràtica. Compartesc el gruix de les demandes en matèria electoral del manifest per a una democràcia real: més proporcionalitat i pluralitat (espolsant-nos l'acèdia cívica que encomana el bipartidisme), més democràcia directa (no només referèndums, que també), més participació, més transparència...

Però, i això no és tan popular, també faig un elogi de la militància, dels partits.

Partits que han de millorar l'empoderament i  el feed-back amb les bases, però que són el ressort més eficaç per a la participació política a l'abast dels ciutadans (dels ciutadans exclosos dels lobbys poderosos). Preferesc l'associació democràtica per ideals i objectius, a elegits messiànics que només responen davant ells mateixos (déu i la història). Preferesc la pluralitat, no sectària, en un Parlament, a la pretesa representativitat de milers o milions de persones en assemblees a l'àgora pública. Per això, confés que m'inquieta com prenen força algunes consignes contra l'associacionisme polític, o el  menyspreu arrogant cap a votants i elegits, o fins i tot contra el conjunt del sistema democràtic.

La decepció per la democràcia és directament proporcional al que se n'espera. Aquells que, bàsicament, cerquen poder, n'aprofiten eficaçment tots els mecanismes, amb una militància nombrosa i lleial. Paradoxalment, els seus enamorats, els cantors de la seva poètica, dels seus valors, de la democràcia Ideal (el pervers platonisme sempre guaita), són propensos a trobar les mil excuses per eludir la implicació personal. Tanmateix, és incontestable que l'ètica cívica, democràtica, els ideals republicans, conviden, tot i les imperfeccions (o sobretot per les imperfeccions) a la militància política.