"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 14/12/2011

‘Arguments del PP contra la democràcia... directa’

Article d’Antoni Alorda publicat al seu bloc



 

La justificació del PP per votar contra la llei de consultes populars ha estat ben magre. No és fàcil debatre contra arguments que no s'aguanten.Tanmateix, no importarà gratar gaire per compartir el resum que en fa el titular de diari balears:

 

1.- El PP s'oposa a qualsevol possibilitat de referèndums per por que sigui un camí per a consultes sobiranistes.

 

És com a mal de creure, però és talment així. En tenen pànic! No només als eventuals resultats al País Basc o Catalunya, sinó, més pregonament, al mer plantejament hipotètic: que algú pugui pensar que un Cos Místic, la Nació, és amputable. I la seva negativa a la sobirania dels pobles per fer i desfer Estats; els duu fins al punt de condemnar tota expressió de democràcia directa. La ideologia els ofusca. Patètic.

 

I això que els referèndums a Espanya, tots, fins i tot per canviar l'horari de la recollida dels fems a Lloret, els ha d'autoritzar el Govern de l'Estat! Una prevenció constitucional ben poc democràtica, que recollia, forçat, la proposta de llei que debatíem ahir al Parlament.

 

El portaveu del PP al·legava que sempre que es parla de referèndums s'apel"la al secessionisme (naturalment no li agradaren els meus exemples de Suïssa, Alemanya, Itàlia, USA, Islàndia, ni fins i tot els del Canadà).

 

Conclusió: el PP està d'acord amb els referèndums municipals, però s'oposa als insulars o balears.

 

2.- Els referèndums no són útils.

 

2.1.- No es pot governar en base a referèndums.

 

I qui ho pretén? Jo no conec ningú. Evidentment, la discusió no és entre democràcia representativa i democràcia directa, és entre democràcia només representativa i democràcia participativa, democràcia que, des del seu caràcter representatiu, escolta contínuament els ciutadans i que, de tant en tant, en els temes d'especial transcendència, convoca referèndums.

 

2.2.- El PP ja ha guanyat les eleccions i ara li toca governar.

 

Tot i que el portaveu només parlava del PP, supòs que podríem generalitzar: la democràcia entesa com votar cada quatre anys i per avall.

 

Tanmateix, la democràcia no és això i guanyar eleccions no és obtenir una carta blanca. Al PP l'ha votat un 30% de la població i no sabem què pensaria el cos electoral davant una pregunta concreta. De fet, l'electorat no pot sabre ni què farà el PP. Dos exemples entre mil: el PP havia dit que protegiria espais com ara Cala Blanca o Muleta, ara diu que s'han d'urbanitzar. El PP havia votat a favor d'una llei de consultes populars (el 2001, a l'Estatut... i, fa pocs mesos, un grapat de grups municipals populars -entre ells el President del Parlament com a batle d'Inca-), ara diuen que hi estan en contra... 

 

2.3.- El PP diu que les consultes populars a Barcelona han demostrat el fracàs dels referèndums.

 

Com? Milers i milers de persones concorren a unes urnes a convocatòria de la societat civil, sabent que no va més enllà d'un gest, i el PP diu que és una participació ridícula? Amb totes les dificultats de comparar una consulta cívica "sota la forma d'un referèndum" a un referèndum institucional, oficialment convocat, em sembla que és difícil no reconèixer l'èxit de participació de les convocatòries sobiranistes catalanes. En tot cas, extreure d'aquí la conclusió que cal enterrar la figura dels referèndums, és directament absurd.

 

3.- Segons el PP, el PSM només proposa la llei per oportunisme polític, s'ho treu de la màniga per apropiar-se del moviment 15M (ni tan sols ho duia en el programa), en realitat el PSM només vol l'autodeterminació, però ho amaguen, per covardia.

 

Ho paga contestar?

 

3.1.- D'entrada no veig res negatiu en recollir de la societat propostes que un troba interessants per dur al Parlament, al revés; per tant, no entenc el retret; però és que, en aquest cas, la llei ja l'havíem registrada l'anterior legislatura! Però si el Parlament havia aprovat una proposició feia 10 anys en aquest sentit (me'n recordava prou perquè la iniciativa era meva), com havia aprovat incorporar la competència a l'Estatut del 99 (no em tengueu en compte que també apunti que l'esmena era meva).

 

Però, sobretot, és una exigència de l'Estatut de 2007, que no només reitera la competència, sinó que declara que els ciutadans tenen dret a instar la convocatòria de referèndums balears, insulars o locals (art. 15)... d'acord amb les lleis. És a dir, que establim un dret ciutadà i després ens en desentenem... Els ciutadans no poden exercir un dret que els hi atorga l'Estatut per la incompetència del seu Parlament. I el PP, que va votar aquell Estatut que obliga a una llei de consultes populars, diu que no el desplegarà perquè, fer-ho, seria oportunista... El que deia, no s'aguanta de cap peu.

 

3.2.- Que el PSM és favorable al dret a decidir no ho hem amagat mai, per l'amor de déu. Però una llei de consultes populars té un objecte més ampli, d'aprofundiment democràtic, d'empoderament dels ciutadans, etc., tot i que també férem referència a processos com el d'Escòcia, el casos de Quebec i Montenegro, o el pla Ibarretxe.

 

El PP insistia: la covardia del PSM arriba a un tal punt que, per amagar-se, no teníem aquesta proposta ni en el programa electoral (un doi que escamparen membres del PP per la xarxa). Com a argument per votar en contra és ben insubstancial, però, a més, és fals: la coalició PSM-IV-ExM té en el seu programa electoral una llei de consultes populars.

 

3.3.- Ens retreuen que ho feim per oportunisme al mateix temps que afirmen que ningú vol aquesta llei: La incongruència esdevé flagrant.

 

4.- Efectivament, el PP diu que ningú al carrer demana referèndums, el que volen és feina.

 

És de reparar fins a quin punt el PP nega el clam social per una reforma en profunditat de la democràcia. Segons ells, el clam consistia en llevar Zapatero i posar Rajoy... no es perden amb matisos. Tanmateix, és evident que, la poca eficàcia electoral del sentiment indignat, fins i tot el profit tàctic que n'ha tret el PP, no permet minimitzar la densitat d'una demanda social molt àmplia. No han entès fins a quin s'ha estès la imatge (no infundada) d'una democràcia de cartró pedra, en què els partits, les cúpules dels partits, usurpen tots els ressorts de poder. Com no valoren la necessitat ètica, social i econòmica, de reconciliar institucions i ciutadania.

 

Bé, em faig llarg i no dóna per tant. Al cap i a la fi, tot plegat, tret del primer punt, són excuses, excuses de mal pagador. Excuses, aquestes sí, covards.

 

Resultat: el nostre Parlament es nega a tenir una llei de consultes populars: Què n'hem de pensar de la qualitat democràtica de qui negui al poble la possibilitat de ser consultat en referèndum?

 

Cal confiar en la gent, el poder és seu: La democràcia és una forma superior de Govern perquè es basa en el respecte de l'home com a ésser racional (Kennedy). Aquesta és la seva grandesa. De qui hem de desconfiar els demòcrates és dels que desconfien del poble.

 




Enllaços

Bloc d'Antoni Alorda


      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: