|
“La hora de los grandes filántroposâ€
Pere Sampol i Mas, director de la Fundació Emili Darder 
Amb aquest suggerent títol Joan Carrero va presentar el segon volum d'una obra iniciada amb "África, la madre ultrajada". Si aquell primer volum era un crit de denúncia del genocidi de vuit milions de persones als Grans Llacs d’Àfrica, el major genocidi perpetrat des de la II Guerra mundial, "La hora de los grandes filántropos" és una autèntica revelació. Una revelació sorprenent que ens explica el perquè de les guerres i qui les ordena, el perquè de la misèria del Tercer Món, el perquè de l'actual crisi econòmica,... I més que crisi econòmica, crisi de valors i assalt a les conquestes polítiques i socials conquerides al llarg dels segles XIX i XX. O, encara més, l'assalt al poder total per part d'una elit fanàtica que s'atorga la capacitat de decidir sobre la vida de les persones, com tots els feixismes que ha conegut la humanitat.
Gràcies a la desregulació del sistema financer, a la reducció de càrregues impositives a les grans fortunes i els paradisos fiscals, unes poques persones han acumulat més riqueses que la majoria d'estats del Món. Unes persones, amagades darrera uns anònims Mercats, que no sols acaparen riqueses, especulen amb monedes i deutes sobirans, sinó que maquinen per estendre i perpetuar el seu model econòmic a tot el Món. Disfressats de filantrops imposen les seves polítiques als governants, o, directament, imposen els governants.
Així ho escriuen, sense cap pudor. Afirmen que les grans corporacions transnacionals han substituït els estats en la planificació estratègica de la societat. I així ens va. Tot està al servei dels seus interessos econòmics. Provoquen magnicidis quan els caps de govern no es dobleguen als seus interessos, cops d'estat, guerres, fam,... sempre en defensa de la llibertat, de la democràcia, dels drets humans. Però el seu remei és pitjor que la malaltia que diuen voler curar.
Tot això ens ho conta Joan Carrero, revelant les autèntiques intencions del "Gran Joc", com ho defineixen els seus propis autors. Un joc en el qual les nacions i els seus habitants som peons d'un gran tauler d'escacs que juguen uns autèntics criminals, per mor que es disfressin de "filantrops" benefactors de la humanitat.
|
)
