|
‘Rescatem persones: hi som a temps’
Article del portaveu parlamentari del PSM-IV-ExM, Biel Barceló, publicat al Diario de Mallorca 
Els qui ens governen (a Europa) tenen milers de milions d’euros per rescatar els bancs que han provocat la crisi amb una gestió especulativa i irresponsable, però no es preocupen per rescatar les persones que no tenen feina, els qui no poden pagar les hipoteques, els malalts, les famílies que no arriben a finals de mes...
Els qui ens governen (a Espanya) primer deien que no necessitàvem cap ajuda. Després negaven el rescat i afirmaven que havien pressionat durament per aconseguir un no-rescat que es limitàs als bancs i que seria positiu perquè no afectarà al deute públic. Ara diuen que el rescat és "tremendamente dañino" perquè sí afectarà al deute públic. Està per veure què en diuen, finalment, la troica i els homes de negre, que seran els qui "posaran ordre" davant aquest desgavell del govern espanyol. Que Déu ens agafi confessats.
Tots ells asseguren que hi ha bancs que no poden caure perquè són “sistèmics”, que si caiguessin arrossegarien tot el sistema. Per això, els partits polítics del sistema (a Espanya i a Europa) es dediquen a rescatar els bancs del sistema. I, mentrestant, deixen fora del sistema a milers de persones, a milions de persones arreu del continent i arreu del món.
Jo ja no me’ls crec. I cada vegada se’ls creu manco gent. Diuen que volen salvar el sistema, però el que realment volen salvar és el seu poder, i els seus privilegis. Hem d’obrir els ulls: aquells que tanquen hospitals, que deixen sense feina a milers de persones, que es dediquen a desballestar l’estat del benestar per poder rescatar els bancs i satisfer els mercats financers.... són els qui estan enfonsant el sistema social i democràtic que hem construït durant dècades amb els esforços i la lluita de molta gent. I no ho podem acceptar, això!
Per si no fos poc, els qui realment comanden a Europa i al món no només decideixen en què es gasten els nostres imposts i com es retallen els nostres serveis públics. Arriben fins a l’extrem de dir-nos què hem de votar, i què no hem de votar: a Grècia havien d'arribar les set plagues si Syriza guanyava les eleccions, simplement perquè la coalició d’esquerres no està disposada a acceptar que imposin la misèria a tot un poble.
Ha arribat l’hora de solucionar el clamorós dèficit de legitimitat democràtica de les institucions europees. Ha arribat l’hora que els ciutadans prenguin la paraula. Ha arribat l’hora de situar les persones en el centre del sistema econòmic, perquè l’economia ha d’estar al servei de les persones, del benestar col·lectiu, del bé comú. Cal prendre mesures per reactivar el creixement i el teixit productiu, i refer les regles del sistema perquè les empreses i les entitats financeres es regeixin per indicadors que mesurin la qualitat de vida, les necessitats reals de les persones i el benestar col·lectiu.
Quan tots els pobles i totes les persones som susceptibles de ser intervinguts i escanyats, necessitam més que mai moviments ciutadans i forces polítiques que reivindiquin la dignitat dels pobles i de les persones, i que diguin prou. Perquè si volem fer entrar en raó als qui realment comanden per evitar la "catàstrofe sense pal·liatius" que segons Paul Krugman pot ser a la cantonada, hem d'utilitzar els instruments que (encara?) tenim: la participació ciutadana, la mobilització social i el vot. Hi som a temps.
|
)
