|
'Cap de fava'
Article d'opinió de Pere Sampol 
Fa uns dies estava al taulell d'un bar del poble, engrescat en les meves cabòries. De prompte vaig sentir, just al meu costat, una veu gruixada que, amb el to més despectiu, etzibà: cap de fava! Alarmat em vaig girar cap a les dues persones que estaven vora meu, als quals havia saludat mecànicament en arribar. Eren dos pagesos del poble que, afortunadament, no em dirigien a mi l'improperi, sinó que ho feien al televisor, en el qual la cadena autonòmica repetia unes imatges que ja havia vist. Un senyor alt i esprimatxat, amb unes impecable clenxes, carregava frenèticament bales d’alfals a un remolc, sobre el qual un altre senyor les hi recollia. La veritat és que la imatge no podia resultar més patètica ja que, malgrat el senyor de les clenxes impecables -que s'aguantaven sobre la closca gràcies a un producte llefiscós- anés vestit per a l'ocasió amb uns texans, es veia clarament que estava com un peix dins la pols.
En evocar els peixos, em vingué a la memòria una altra imatge del mateix personatge, d'una setmana abans, abocant peixos dins la mar, això si, amb l'aigua fins als genolls que li mullava els texans -els mateixos de les bales d’alfals?- I vaig recordar que, en aquell moment, jo havia tengut el mateix pensament que els pagesos del meu costat del taulell del bar havien expressat en veu alta.
I és que no hi ha cap altra expressió més mallorquina que defineixi aquell que es posa en ridícul volent enganyar la gent de poble amb una imitació grotesca dels seus costums.
Ara, a més, l’individu dels cabells enviscats ha insultat els aturats acusant-los de no voler fer feina. Aquí em toca el viu ja que, com la majoria de persones, tenc familiars directes i bons amics que estan a l’atur. Per això faig públic el que pens de tal individu i li dic: CAP DE FAVA!
|
)
