"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 05/02/2002

L'Arc Mediterrani, el camí cap a Europa

L'espai euromediterrani √©s el t√≠tol de portada de l'√ļltim nombre del setmanari "El Temps" (5-11 de febrer de 2002), que dedica tres reportatges a aquest tema veritablement estrat√®gic per al futur proper de Catalunya, el Pa√≠s Valenci√† i les Illes Balears. A continuaci√≥ reprodu√Įm, pel seu inter√®s, el primer d'aquests reportatges, que signen B√†rbara Amor√≥s i Miquel Calvet.

Els lligams econ√≤mics entre Catalunya, el Pa√≠s Valenci√† i les Illes Balears han enfortit el dinamisme empresarial d’una de les regions m√©s potents del sud d’Europa, l’Euroregi√≥ de l’Arc Mediterrani. Refor√ßar aquestes connexions √©s vital per ocupar un lloc destacat en la nova Europa que s’est√† construint. En aquest dossier analitzem aquesta realitat des de diversos punts de vista.


Fa escassament quinze dies, l’alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, oferia un front com√ļ als alcaldes de Val√®ncia i Castell√≥ per reclamar al Ministeri de Foment un corredor mediterrani d’alta velocitat que connect√†s Catalunya i el Pa√≠s Valenci√† amb Europa. Foment est√† disposat a portar el tren de gran velocitat, TGV, de Madrid a Barcelona i Tarragona, aix√≠ com de Madrid a Val√®ncia i Castell√≥, per√≤ no t√© previst connectar Tarragona i Castell√≥ ni amb el TGV ni amb l’ample de via europeu.

Fragmentar el corredor mediterrani no alleugerir√† els problemes que, per exemple, pateix la ind√ļstria taulellera: la inexist√®ncia d’una via ferrovi√†ria d’ample europeu entre Castell√≥ i Tarragona √©s un coll d’ampolla a la seva connexi√≥ amb Europa. √Ālvarez Cascos s’ha comprom√®s a portar l’ample de via europeu fins a Almeria, per√≤ la falta de calendari inquieta les forces econ√≤miques i pol√≠tiques de Val√®ncia i Barcelona. Tots ells s√≥n conscients que si els territoris d’aquesta euroregi√≥ mediterr√†nia no s√≥n capa√ßos de refor√ßar lligams, les seves economies se’n ressentiran profundament.

El debat s’est√©n. I tamb√© inclou les forces pol√≠tiques del Pa√≠s Valenci√†. Divendres, 25 de gener, es reuniren a Vinar√≤s i a Amposta, l√≠mits entre el Pa√≠s Valenci√† i el Principat, Manel Nadal, responsable d’infraestructures del PSC, i Joaquim Puig, portaveu del PSPV a les Corts valencianes, per reclamar que es milloren les infraestructures tant per carretera com per ferrocarril al corredor mediterrani.

Les connexions han arribat ja al terreny dels fets. Jordi Pujol i Joan Roig, president de la cadena valenciana de supermercats Mercadona, inauguraren el passat 10 de gener el centre log√≠stic d’aquesta empresa, a Sant Sadurn√≠ d’Anoia, una infraestructura que consolida l’aposta de l’empresa de distribuci√≥ valenciana pel Principat com el seu principal mercat d’expansi√≥. Pujol va felicitar-se en aquest acte pel fet que siga una empresa valenciana la que s’espandesqui per Catalunya. “√Čs molt important el desenvolupament econ√≤mic del Pa√≠s Valenci√† perqu√® amb Catalunya constitueix l’Arc Mediterrani”, va dir.

El sector t√®xtil tamb√© ha estat un actor privilegiat dels lligams econ√≤mics que travessen les nostres economies. Segons Salvador Maluquer, director de Relacions Internacionals del Consell Intert√®xtil, des de fa molts anys existeix una complementarietat de serveis “no oficialitzada” entre els empresaris de Catalunya i el Pa√≠s Valenci√†. “Hi ha molts teixidors de Catalunya que consumeixen filat fet a Val√®ncia, i viceversa. I en termes de producci√≥, hi ha molt teixit catal√† que marxa a fer el proc√©s d’acabament (estampat, tintat, impermeabilitzat…) al Pa√≠s Valenci√†, i molts empresaris valencians que porten el seu fil perqu√® el teixesquen a Catalunya.” Es tracta, segons Maluquer, de relacions no improvitzades els √ļltims anys sin√≥ que v√©nen de lluny.

Aquestes relacions cada vegada m√©s estretes contrasten amb l’oblit oficial d’aquesta realitat econ√≤mica, un fet denunciat cada vegada m√©s des del m√≥n acad√®mic. El primer de fer-ho va ser el soci√≤leg valenci√† Rafael Ll. Ninyoles, l’any 1992, amb el seu llibre El Pa√≠s Valenci√† a l’Eix Mediterrani. Des d’aquell moment, cada vegada s√≥n m√©s els analistes que han apostat per l’Eix Mediterrani com la via essencial cap al futur.

Per a Balears, Catalunya i el Pa√≠s Valenci√† les connexions amb l’Europa central s√≥n fonamentals, sost√© Jordi Maluquer, catedr√†tic d’Hist√≤ria i Institucions Econ√≤miques de la Universitat Aut√≤noma de Barcelona. La caiguda del mur de Berl√≠n i la creixent integraci√≥ de les economies de l’Est estan fent despla√ßar l’eix central de l’economia europea, adverteix. “It√†lia i Alemanya ja fa temps que s’estan orientant cap a l’Est i les regions que m√©s creixen s√≥n les que estan m√©s ben preparades per enviar mercaderies cap a l’Est. Intensificar les relacions amb el centre-nord d’Europa √©s estrat√®gic. El que seria un drama seria no millorar les connexions amb aquesta zona on s’est√† produint el creixement, perqu√® ens deixaria convertits en absoluta perif√®ria, en un immens parc tem√†tic on es ve a prendre el sol i prou.”

Maluquer es mostra pessimista, per√≤, quan analitza les infraestructures promogudes fins ara pel govern de Madrid: “L’AVE es va fer d’esquena a Europa, de Madrid a Sevilla. Una inversi√≥ sumptu√†ria, res m√©s. No una m√†quina perqu√® ens port√©s les mercaderies cap a Europa. A l’estat espanyol, si est√†s al centre pots moure’t en totes direccions en autopistes gratu√Įtes, excepte quan et dirigeixes al mercat europeu.” Una planificaci√≥ que resulta especialment negativa per a Catalunya, Pa√≠s Valenci√† i Balears, que s√≥n al cap i a la fi, segons Maluquer, “les que proporcionen el finan√ßament exterior per al creixement d’Espanya, perqu√® s√≥n economies exportadores i de turisme internacional, que √©s el que permet l’entrada de divises”.
Les xifres corroboren aquestes consideracions. Amb dades del 1999, el Principat i el Pa√≠s Valenci√† van exportar el 40,3% del total de l’estat espanyol. Una activitat que tradueix el major dinamisme empresarial (vegeu gr√†fics en aquesta p√†gina i a les p√†gines 21 i 24).

Per a les Balears, acostar-se a Europa tamb√© √©s fonamental per mantenir el seu dinamisme. Segons Carles Manera, catedr√†tic d’Hist√≤ria i Institucions Econ√≤miques de la Universitat de les Illes Balears, l’estrat√®gia balear ha de passar per tres vies d’actuaci√≥. D’una banda, ha de fer front a una de les seves particularitats m√©s essencials, la insularitat, i als problemes que comporta (majors costos, a√Įllament, problemes de transport…). Un marc idoni per fer-ho, segons Manera, √©s a trav√©s de la xarxa IMEDOC, formada pels arxip√®lags de Sardenya, Sic√≠lia, C√≤rsega i les Balears. Les Illes, per√≤, tampoc poden oblidar la seva vinculaci√≥ amb les economies regionals m√©s potents de l’Arc Mediterrani, entre les quals el corredor de la Lig√ļria a It√†lia, la zona d’Ais de Proven√ßa a Fran√ßa, i la fa√ßana mediterr√†nia de l’estat espanyol, b√†sicament Catalunya i el Pa√≠s Valenci√†. Regions a les quals les Balears pot aportar una economia molt madura tur√≠sticament, una preocupaci√≥ per millorar la qualitat ambiental del territori, la competitivitat de sectors industrials com el cal√ßat i la bijuteria, i en quart lloc, un entorn idoni per a la creaci√≥ d’empreses amb un elevat contingut tecnol√≤gic. En tercer lloc, segons Manera, les Balears tampoc han d’oblidar que “la seva ubicaci√≥ i l’experi√®ncia en el sector terciari la converteixen en un pont avantatj√≥s cap a les economies del nord d’√Äfrica”. Una veritable cru√Įlla econ√≤mica.

El fet √©s que la institucionalitzaci√≥ de les euroregions com a marc per fer front als nous reptes econ√≤mics no √©s nova a Europa. Un exemple √©s el de Gal√≠cia i el nord de Portugal. Tretze ciutats d’aquesta regi√≥ subscrivien l’any 1992 el pacte per constituir l’Eixo Atl√°ntico. En aquests moments, aquesta alian√ßa aplega totes les grans ciutats d’aquesta regi√≥ que aglutina territoris de dos estats. L’Eixo Atl√°ntico ha comen√ßat a fer gestions per articular una pol√≠tica tur√≠stica comuna, a m√©s de reclamar millores en les connexions tant per carretera com per ferrocarril. Eir√© L√≥pez, director del setmanari gallec A nosa terra, assegura que l’Eixo Atl√°ntico ha comen√ßat a funcionar malgrat l’oposici√≥ frontal dels governs de Madrid i de Lisboa. “Portugal t√© por a les autonomies”, assegura.

Un altre exemple √©s el del VASAB, constitu√Įt l’any 1994, que aplega tots els estats, lands alemanys i rep√ļbliques russes que tenen fa√ßana a la mar B√†ltica. El VASAB desenvolupa projectes per integrar les economies d’aquest immens territori, amb estrat√®gies com la millora de les comunicacions, l’ordenaci√≥ de tot el sistema de ciutats o la coordinaci√≥ entre tots els ports. “Des d’un punt de vista econ√≤mic, la regi√≥ de la mar B√†ltica ha de desenvolupar un sistema integrat de producci√≥ i de relacions comercials basat en avantatges competitius”, assenyala el document estrat√®gic VASAB 2010. La intenci√≥ √©s coordinar fins i tot aquells sectors econ√≤mics en compet√®ncia directa dins de la regi√≥.
Són els nous vents que bufen a Europa, encara lluny de nosaltres.

Ě




      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: