"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 08/02/2002

Porto Alegre, Davos, realitat i prioritats

* Jordi Armadans és el Director de la Fundació per la Pau (Barcelona).

En general, els mitjans de comunicaci√≥ comercials solen ignorar considerablement les reflexions, les an√†lisis i les propostes generades des dels moviments socials alternatius, encara que aquestes comptin amb el suport d'importants especialistes i de cient√≠fics socials reconeguts. Trobades, documents i informes absolutament interessants no troben el seu espai als mitjans de comunicaci√≥, mentre que declaracions -i contradeclaracions- buides de contingut de representants pol√≠tics i institucionals acaparen tota l'atenci√≥, o trobades purament publicit√†ries s√≥n presentades com a f√≤rums de pensament i debat. √Čs evident que aix√≤ passa constantment, m√©s enll√† de la valoraci√≥ que ens mereixi.

Per això m'ha sobtat positivament veure l'important seguiment informatiu que diversos mitjans, fins i tot els oficials i de caràcter conservador, han fet del Fòrum Social Mundial que s'ha celebrat a Porto Alegre. Malauradament, sembla que l'AVUI -en altres moments molt proper i obert a les propostes de la societat civil- no li ha semblat del tot bé aquest interès. A banda d'anàlisis crítiques per part de diversos col·laboradors, en l'En contra del dilluns 4 de febrer, titulat Papanatisme amb Porto Alegre, es valora negativament que la premsa hagi donat un tractament important al Fòrum de Porto Alegre. Segons la nota, "és més que ridícul comparar el World Economic Forum amb un aplec mundial d'ONG. Mentre que a Nova York es tractava de promoure el diàleg entre els personatges que prenen cada dia decisions que ens afecten, a Porto Alegre hi ha un simple conglomerat d'organitzacions descontentes sense alternatives". Déu n'hi do de la crítica, però més enllà del to i les formes, centrem-nos en els continguts.

El primer que cal dir és que ni Porto Alegre, ni el moviment crític amb la globalització, neixen del no-res o de cop i volta. La majoria de les coses de què s'ha parlat a Porto Alegre fan referència a lluites, reivindicacions, propostes i anàlisis que ja fa temps que circulen, probablement sense gaire seguiment informatiu: el treball de cooperació a favor del desenvolupament, les reflexions sobre la seguretat alternativa, la lluita per l'eradicació de la pobresa i la injustícia, les reivindicacions indígenes i a favor dels pobles i les nacions sense Estat, el clam contra la discriminació de la dona, les iniciatives contra el deute extern, etc. són, totes, aportacions i experiències que vénen de lluny i que han rebut el suport de destacades personalitats i destacats especialistes en diversos camps.

En segon lloc, precisament perqu√® al F√≤rum de Davos-Nova York hi ha "els personatges que prenen cada dia decisions que ens afecten" cal que estiguem molt atents amb el contingut del que s'hi diu i que contrastem les idees i les propostes. Al m√≥n hi ha massa problemes pendents, hi ha massa reptes plantejats que els poders pol√≠tics, econ√≤mics i mundials desatenen. En Joan Oliver, el mateix dia en les seves Engrunes, reclamava valorar les coses en funci√≥ dels fets i no de simpaties ideol√≤giques. Em sembla perfecte. I, de l'estricta observaci√≥ dels fets, es dedueix que les prioritats mundials no passen per l'eradicaci√≥ de la injust√≠cia, per la promoci√≥ dels drets humans o per la construcci√≥ de la pau. Malgrat que s'han fet un munt d'intervencions militars en nom de la protecci√≥ dels drets humans, encara no hi ha suficients pa√Įsos al m√≥n que hagin trobat el temps necessari per ratificar l'estatut del Tribunal Penal Internacional (TPI), un instrument imprescindible per a evitar que els Milosevic, Pinochet, Pol Pot, etc. de torn practiquin la barb√†rie i el genocidi sistem√†tic. Alguns pa√Įsos occidentals, fins i tot, s√≥n activament contraris al TPI! Malgrat que tots els especialistes seriosos parlen que la seguretat no passa principalment per la dimensi√≥ militar sin√≥ per la consolidaci√≥ i democratitzaglobal de la seguretat econ√≤mica, social, mediambiental, etc., resulta que dediquem prop de 800.000 milions de d√≤lars anuals a la despesa militar per√≤ se'ns diu que no hi ha diners ni possibilitats per combatre la fam, la manca d'educaci√≥ o la manca d'aigua potable (recordem-ho: segons l'Informe del PNUD de 1998, amb tan sols un 3,5% de la despesa militar mundial podr√≠em aconseguir que tots aquests aspectes quedessin garantits per a tota la poblaci√≥ mundial per un any!). Malgrat que tots els especialistes consultables consideren el comer√ß d'armes com un factor clarament desestabilitzador i facilitador de viol√®ncia a molts llocs del planeta, el control i la transpar√®ncia del comer√ß d'armes continua essent una reivindicaci√≥ ut√≤pica per manca de voluntat pol√≠tica. Malgrat que cada cop √©s m√©s clara la necessitat de dotar-nos d'estructures democr√†tiques de governabilitat mundial, resulta que la principal actuaci√≥ dels principals pa√Įsos del m√≥n √©s afeblir i empetitir les Nacions Unides. Malgrat que la tasca de promoure mundialment els drets humans, la cultura, l'educaci√≥ i la ci√®ncia √©s d'una urg√®ncia indiscutible, resulta que la UNESCO -la instituci√≥ encarregada de tota aquesta tasca a tot el m√≥n: m√©s de 180 Estats-, disposa de tan sols la meitat de personal i la tercera part de pressupost de l'OTAN, una instituci√≥ encarregada de la defensa militar de 19 pa√Įsos. Malgrat que tots els especialistes en seguretat apunten que el repte √©s desenvolupar i consolidar la prevenci√≥ de conflictes, en un marc de seguretat compartida i global, ara com ara els Estats i els organismes internacionals nom√©s s√≥n capa√ßos d'organitzar respostes reactives i de car√†cter militar als conflictes. Malauradament, podr√≠em continuar fins a l'infinit. No es tracta de pintar-ho tot negre ni d'exagerar. √Čs, senzillament, la constataci√≥ pura i dura que els principals poders pol√≠tics i econ√≤mics del m√≥n no tenen com a prioritats centrals i urgents l'eradicaci√≥ de la injust√≠cia i la pobresa, la defensa dels drets humans o la superaci√≥ de la guerra. Pel que sembla, parlar de cultura de pau i de solidaritat √©s adequat a l'hora de fer declaracions, per√≤ no a l'hora de definir i caracteritzar les pol√≠tiques reals.

Recordem-ho, per si alg√ļ ho havia oblidat: tots aquests problemes i mancances suposen sofriment i mort per a centenars de milions de persones al nostre m√≥n, avui dia. No em sembla que sigui poca cosa o que s'hi pugui frivolitzar.

Per tot això, davant la poca voluntat i la manca de responsabilitat dels principals gestors del nostre món, és imprescindible que Premis Nobel, ONG, associacions i persones de tota mena i condició recordin que hi ha altres maneres de construir i gestionar el món i que, en tot cas, no podem quedar-nos de braços plegats mentre les coses van com van. I és molt important que els mitjans de comunicació se'n facin ressò.

Que al Fòrum Social de Porto Alegre no tot és interessant i vàlid, que hi ha contradiccions i que hi circulen alguns personatges o idees ben prescindibles és evident i lògic. Entre altres coses, perquè les possibilitats organitzatives, econòmiques i de control d'un fòrum no es poden comparar amb l'altre. Però no es tracta de fer una competició per veure qui fa els congressos més rodons, sinó veure que fòrums com els de Davos-Nova York no són suficients, per incapacitat o per manca de voluntat, a l'hora de trobar solucions als problemes que ens afecten globalment. En tot cas, al Fòrum de Davos-Nova York l'aparició de Porto Alegre li ha anat prou bé, ja que l'ha obligat a obrir-se a nous temes i noves cares que, tan sols fa cinc anys, hauria estat impensable que hagués acollit.

Ě




      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: