"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 09/02/2002

Les relacions de treball i democràcia

* Bartomeu Togores és metge i col·labora amb el Sindicat d'Exclosos

Diràs que sóc un somiador, però no sóc l'únic: espero que un dia qualsevol t'hi afegiràs i el món serà un. (John Lennon).

Quan parlem de democràcia és fàcil caure en l'opinió que hem assolit aquell sistema paradigmàtic i de vegades ideal que resol els problemes de les relacions humanes.

Evidentment, un país dit democràtic, basat en un poder polític elegit dins d'un context o procés electoral, és un avantatge si ho comparem amb estructures de poder autoritari. Però, dit això, podem assegurar que ens trobem en una societat realment democràtica?

Recordant una preciosa cançó de Lluís Llach, penso que "no és això pel que vàrem lluitar tant de temps". La democràcia no s'ha de viure, únicament, a un parlament o al plenari d'un consistori. La democràcia, per desenvolupar-se, ha d'obrir finestres a la lliure expressió, lliure participació i al dret a poder ser creatiu a tots els nivells on es mou, on viu i on treballa l'home. I és en aquest punt on, per força, hem de ser crítics.

Perquè, hi ha realment democràcia als llocs de treball? (no en parlarem ara d'altres ambients com a les famílies, organitzacions ciutadanes, etc...; no és el motiu d'aquest article).

Tenim unes relacions humanes democràtiques, participatives i que motivin i respectin la creativitat del treballador, o ens trobem més a prop de les cadenes de producció que vèiem al voltant de la revolució industrial?

Hegel deia que és preferible un punt original a qualsevol còpia perfecte d'una obra d'art, demostrant així la importància de la creativitat.

A un interessant assaig de Luis Racionero trobem una anàlisi del sistema econòmic actual, i el defineix com a "bàrbar" perquè els seus valors i finalitats són distints als que prevalen a totes les cultures civilitzades que en el món han estat. En primer lloc, perquè valora per damunt de tot, i posa com a finalitat de la vida, l'èxit mesurat en diners. En segon lloc, perquè l'objectiu de l'activitat econòmica no és l'obra ben feta sinó el màxim benefici amb diners. I en tercer lloc, perquè està basat en la competència, que és el concepte més bàrbar de tots, ja que entrem en la llei de la jungla. L'èmfasi en l'eficiència productiva —produir el màxim al mínim cost— elimina qualsevol consideració estètica, satisfacció en el treball, millora del nivell de participació, millora de la qualitat i duració del producte quan aquests aspectes impliquen una redució real de l'eficiència productiva.

Hi ha problemes tècnics que únicament resol la tècnica amb mitjans i aquí és on estan implicats els tecnòcrates. Però quan els problemes estan causats pel sistema de valors del sistema econòmic, estem parlant de finalitats i, d'això, no en saben massa els tecnòcrates.

Per això, és important la participació de la societat civil i treballadors en tots els llocs de treball i encara més si són llocs de treball relacionats amb serveis públics. Perquè ambdós coneixen les seves necessitats i la seva opinió serà un important punt de referència a l'hora en què els tècnics hagin de donar solució als problemes públics. S'ha acabat l'època del "capatàs", la societat ha madurat i no podem tancar-li els ulls ni cosir-li la boca amb "fil d'empalomar".

Avui que tenim un Govern de Progrés, és el moment de fer aquestes reflexions. És important fer una crida a la participació, a tots els nivells, i és el moment en què el Poder no s'ha de fer el sord, com passava abans: que pareixia que escoltaven, et deixaven satisfet, però no tenien en compte les opinions. No es pot acceptar, tampoc, que et demanin participació i opinió quan ja tenen les decisions preses, cosa que encara passa a molts dels llocs de treball, la qual cosa implica un cinisme inhumà intolerable.

Els directius de les institucions públiques haurien de plantejar-se sovint si la seva presència seria democràticament acceptada pels seus treballadors. Perquè quan el nomenament és imposat, pot desmotivar greument aquests si no se senten escoltats. És clar que, si aquest directiu té la impressió de no ser representatiu sempre té la possibilitat de presentar la seva renúncia.

En aquest món d'avui tan globalitzat, és molt fàcil incorporar models des gestió aliens al nostre medi. El nostre, no sols té unes diferències respecte d'altres, inó que dins d'ell també n'hi ha. Per això, és important localitzar cada una de les relacions humanes i laborals i saber de les seves necessitats i l'única manera de fer-ho és comptar amb la participació de la societat civil —associacions de l'entorn, sindicats, professionals, institucions..— I després, només després, podrem encaixar-nos dins d'un tot.

Per concloure, hem de lluitar per tenir uns serveis públics que donin solució a les necessitats de la població d'una forma correcta, i per assolir-ho farà falta que tots els col·lectius i persones implicades se sentin creatius, escoltats i amb sentit de participació. En definitiva, la democràcia comença on viu i treballa el ciutadà.






      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: