"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 12/02/2002

«Operació Chenoa»

EU té tota la raó del món quan afirma que l'«Operació Chenoa» engegada per Maria Antònia Munar «supera tots els límits del folklorisme». Ara bé, la presidenta del «vertader Govern de Mallorca» té una virtut que sempre li hem reconegut: s'ha especialitzat en posar nerviosa tota la classe política de les Illes i vos puc ben assegurar que ho aconsegueix d'una manera clara i llampant. Tot l'hi serveix. I la presidenta del Consell té encara més virtuts: ens sap entretenir a la perfecció amb sortides inesperades que animen el somort panorama polític quotidià. En el fons, i ho hem de confessar ben sincerament... què faríem els comentaristes polítics sense les seves moratòries, les baralles amb benestar social, la lototrot o l'«Operació Chenoa» de torn? Munar ha obert la boca i ja tenim tots els mitjans de comunicació en marxa. Si en la política actual serveix qualsevol cosa per arribar amunt... per què ens hauríem de queixar si la presidenta vol encoratjar una al·lota que aspira a triomfar en la música? O potser sí que haurem de queixar-nos quan les qüestions de què tracta són tan greus, per bé que les aparences siguin tan grotesques.

Vejam. L'afer Chenoa presenta algun vessant en què la coneguda capacitat de Munar per al viratge adquireix dimensions espectaculars. Tothom deu recordar les declaracions contra la immigració i el control de població fetes per Munar l'estiu de l'any passat. Aleshores la presidenta maldava contra els «nous mallorquins» que amb la seva fastigosa presència podien posar en perill la història i tradicions de Mallorca. Munar demanava un control estricte d'aquesta gernació de «moros, sudaques i forasters» que «convertiran l'illa en una terra de pobres». La consellera Fernanda Caro i multitud de col·lectius socials criticaren públicament aquestes «grans aportacions» a la nostra convivència diària. Qui signa aquest article, preocupat per l'avenç de l'extrema dreta, recorda que li demanà humilment un canvi d'assessors d'imatge i que tornàs a centrar-se com el passat.

Bé, han passat els mesos i ja tenim el resultat d'aquella reflexió que li demanàvem els progressistes. Un resultat prou inquietant, d'altra banda. Convertir una persona en símbol representatiu d'una col·lectivitat significa crear models, exemples a seguir. L'al·lota en qüestió, Chenoa, viu a Mallorca com podria viure a Burgos (això sí: amb ensaïmades i butifarrons pel mig). Si la presidenta Munar considera que això és modèlic i constituiex un exemple digne de seguir fins a l'extrem que aquesta persona ha d'esser un símbol de Mallorca, el missatge que la presidenta Munar llança als ciutadans d'aquesta illa és que l'immigrant fa molt bé de no integrar-se.

D'altra banda, faríem bé de demanar-nos quina mena d'interessos culturals ni de valors ètics hi ha en vincular la «dignificació» de Mallorca amb un programa televisiu presentat en clau de reality-show (en l'onada del monstruós Gran Hermano) i que té com a columna vertebral l'esperit de competitivitat en nom de l'èxit comercial. Tot plegat és una proposta que fóra lògica si provenia, per exemple, del PP de Sevilla; però, ¿quina mena de «nacionalisme mallorquí» és aquest que incita a l'harakiri lingüístico-cultural col·lectiu?

El paper dels nostres amics del PSM tampoc ha estat gaire encertat en aquesta ocasió. L'acostumada norma de ser l'avantguarda en la pràctica del silenci s'ha estés per la direcció del partit i solament els joves han expressat la seva assenyada protesta. Un amic meu, professor i vell militant del PSM al qual he trobat pel carrer de Blanquerna m'ha dit, comentant la capacitat de sortit en els papers de Maria Antònia Munar: «Ja hi tornam a ser! Tots els diaris són per a ella i això que aquesta al·loteta, Chenoa, encara no ha guanyat el Festival representant a Espanya!». M'ha convidat a fer un tallat en el bar que fa cantonada amb el carrer Antoni Marquès i, més trist que un ca atupat, ha continuat: «Munar ha organitzat la campanya com de costum. Ningú no en sabia res en el Consell. Durant tot el dia ha tengut entretinguts els nostres consellers que ja s'ensumaven alguna cosa. Malgrat això no hi ha hagut forma de descobrir res. Quan ens hem adonat ja hi havia quaranta televisions, ràdios, revistes, diaris, la premsa del cor... Era impressionant com dirigia l'«Operació»! Amb el telèfon a la mà, donant ordres aquí i allà. Talment com si s'entrenàs per a les properes eleccions. Ja podem preveure el que a partir d'ara s'endevindrà! Guanyi o no guanyi a Tallin Laura Corradini, ja et pots imaginar la plaça de braus plena de joves de gom a gom i Maria Antònia Munar fent-hi la volta, amb un ram de flors a la mà, saludant la gent amb una gran rialla de satisfacció als llavis. Els joves eren un sector estratègic que hauríem d'haver guanyat nosaltres! Ara ja té les persones majors, els caçadors, els amants de la lototrot... i per si encara mancàs alguna cosa... ens roba els joves! Perdrem la batalla de Palma, ho veig ben clar. Impossible que Caterina Canyelles, Maria Costa i Gabriel Barceló puguin fer front a tan ben organitzada campanya en pro d'una autèntica «mallorquinitat»!

Però el que no sap el meu amic del PSM és que Munar no ha acabat aquí la seva campanya de promoció dins del món de la joventut. Una de les secretàries del Consell (i que en el passat militava dins de l'OEC, amb Mateu Morro i Antoni Mir) m'ha explicat que la presidenta vol ajudar a solucionar els problemes de la joventut mallorquina de bon de veres. Estar a l'avantguarda de la promoció de l'«Operació Triunfo» només ha estat el començament del que pensa fer. Munar ha descobert que els afeccionats a la música, els nombrosos grups nostrats que volen tocar rock o fer música tradicional no tenen un miserable lloc d'assaig. En tot Mallorca no hi ha un edifici amb un parell de sales per a practicar amb els seus instruments. Ni quatre cadires de bova tenen els nostres joves! Imaginau els centenars d'al·lots i al·lotes que no poden somniar en triomfar just perquè no disposen cap local per a poder tocar música en condicions! Però a partir d'ara tot serà diferent. Copsada aquesta urgent necessitat d'ajudar el jovent, la propera decissió del Consell serà trobar una sala gran, adequar les habitacions per assajar (un constructor amic li ha dit que no val tant bastir una nau en el Polígon, rehabilitar un casal en el centre de Ciutat). «Serà una despesa insignificant», ha dit a l'arquitecte que ja dissenya el projecte. «Els nostres grups de ball de bot, aquells que volen tocar rock, els joves amants de la música tradicional sempre han fet mostra de la seva mallorquinitat... Qui millor que el Consell per ajudar-los?». Esperem que tot plegat serveixi per a alguna cosa i que, almenys, les ajudes arribin com abans millor; si pot ser, abans que, davant la manca d'infrastructura, de mercat i de perspectives, els grups joves acabin d'optar per passar-se a l'espanyol o a l'anglès.






      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: